Pinten bastos per als boscos maresmencs. Les pinedes i alzinars que avui omplen la comarca van camí de desaparèixer en els propers 20 o 30 anys. Sona a pur alarmisme, però és un perill totalment real, que de fet té visos de ser fins i tot irreversible. Així ho alerten des del servei de medi ambient del Consell Comarcal del Maresme, després d’haver detectat els estralls causats per la plaga del Tomicus al pi pinyer de la comarca. Però l’escarbat en si no és el problema: tot ve aguditzat pels efectes del canvi climàtic (sequeres cada cop més perllongades) i per la manca de gestió forestal del territori. “El mal està fet, ara ja només ens queda adaptar-nos a la nova situació”, afirmen des de l’organisme.
De cara al 2050, el paisatge del Maresme s’assemblarà al que avui presenten zones del litoral espanyol més càlides i seques com ara la costa d’Almeria. El cap de Gata, un parc natural bellíssim però pelat d’arbres i format només per matollars, és el mirall en el qual la comarca s’ha de reflectir per preveure el seu futur. “Paisatges com el nostre actual s’hauran d’anar a buscar a latituds com Alemanya, si tot segueix així”, resol Fernando Cabello, director de Medi Ambient del Consell Comarcal. L’estudi que l’administració comarcal està fent en col·laboració amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal, els resultats definitius dels quals es presentaran en uns mesos, deixa clar que els boscos espessos del Maresme estan començant a ser història. L'enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). I aquesta projecció apunta que el paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.
Les causes del desastre
Avui gairebé tothom ha sentit a parlar del Tomicus i dels estralls que està provocant en el pi pinyer de la comarca. Aquesta plaga afecta els arbres i en molt poc temps els acaba matant, generant un risc afegit d'incendis i inundacions per l'alta presència d'arbrat mort. És una plaga que no és possible d’eradicar, així que l’únic que es pot fer és tallar l’arbre afectat i triturar-lo, alhora que es netegen les parcel·les d’arbres morts per intentar permetre la regeneració a través d’altres espècies com l’alzina. Però el tomicus, que ja s’està estenent al Vallès i a La Selva, no és pas nou a la zona: és endèmic, hi ha sigut sempre. Per què és tan virulent ara, doncs? “Quan un arbre està sa, si l’ataca aquest escarabat té prou defenses naturals per superar-ho, però avui no ho estan prou”, recalca Cabello. A caus de la manca de gestió del sol forestal, hi ha un excés d’arbres als boscos maresmencs, competint tots per una quantitat insuficient de nutrients. Massa arbrat i un sol cada cop menys fèrtil, a causa també de la situació actual d’estrés hídric motivada pels episodis greus de sequera que s’acumulen en els darrers temps. “Si no tinguéssim aquesta sequera, això simplement no passaria”, avisen des del Consell Comarcal.
És per tant al canvi climàtic, a l’augment global de la temperatura i el descens de les precipitacions (que no dels temporals virulents) i als seus efectes a qui cal culpar de les prop de 1.200 hectàrees de pineda afectades que es preveuen que hi haurà a finals d’aquest 2018 a la comarca. Actualment el 65% del territori maresmenc està format per boscos, unes 24.000 hectáres, de les quals 8.600 són pinedes. Això implica que el tomicus ja ha afectat el 5% del bosc maresmenc i el 14% de les pinedes. Es preveu que de cara a finals d’any la xifra augmenti fins a les 2.000 hectàrees perjudicades, concentrades sobretot entre Argentona i Dosrius, d’una banda, i Canet de Mar i Sant Pol de Mar, de l’altra.
“Quan un pi està sa, si l’ataca el tomicus té prou defenses naturals per superar-ho, però avui no ho estan prou”
Hi ha una altra qüestió que cal tenir en compte, la manca de gestió forestal en comparació amb les dècades passades, quan el Maresme, com el conjunt de la societat, se sustentava molt més en la vida rural que ara. La immensa majoria dels boscos maresmencs són privats, de forma totalment atomitzada: centenars de propietaris amb parcel·les molt petites que dificulten enormement que es pugui fer una gestió conjunta del territori. Des del Consel Comarcal s’està intentant que aquests propietaris s’assocíin per formar conjunts més grans que facilitin la interlocució i les vies per destinar recursos públics a la lluita contra plagues com el Tomicus. “Avui en dia costa molt treure rendiment econòmic als boscos, als propietaris no els usrt a compte invertir diners per fer-ne una gestió sostenible”, explica Cabello, que apunta que per aquest motiu “a nivell general estan molt deixats”.
al Maresme hi ha 24.000 hectàrees de bosc i 8.600 hectàrees de pinedes. Per tant, com que a data d'avui hi ha 1.200 hectàrees de pi pinyer afectades per Tomicus, el percentatge de superfície afectada és del 5% del bosc del Maresme i del 14% de les pinedes del Maresme.
Moltes més conseqüències de les imaginables
La desaparició dels boscos maresmencs tal i com els coneixem té moltes més conseqüències de les que un ciutadà corrent segurament es pot imaginar. La més evident és el canvi del paisatge de la comarca, la brutal pèrdua d’ecosistema i de diversitat que això suposarà. “El primer damnificat és el bosc, però després venim tots nosaltres” relata el director de Medi Ambient del Consell Comarcal. Per al Maresme, la pèrdua de bosc pot tenir efectes dramàtics, potenciats pel canvi climàtic. Si bé les sequeres són cada cop més pronunciades, també ho són, en l’altre extrem, els temporals de pluja. Plou menys, però quan ho fa l’aigua cau amb més violència. Si la massa forestal disminueix com ho està fent ara, l’impacte de l’aigua s’esmorteirà molt menys i les avingudes de les Rieres, les terrorífiques rieres maresmenques, seran molt més grans. “Si avui ja tenim problemes amb elles, només cal recordar els temporals d’octubre de 2016, en el futur seran encara molt més greus”, resol Cabello. Amb una distància d’entre 2 i 4km al llarg del Maresme entre el mar i la serralada Litoral, els corrents d’aigua de les rieres tenen un desnivell molt gran per arribar al mar, pren molta velocitat i les rieres es desborden. Sense bosc a la capçalera i amb ruixats molt més intensos, les riuades seran molt més potents i els danys s’agreujaran a nivell material i personal.
Les pluges torrencials són fruit del canvi climàtic. Quan l’aigua cau de manera tan virulenta, la majoria de la precipitació llisca i per tant el sol no l’aprofita. La resta de l’any pou molt poc, augmenta la sequera i per tant augmenta la temperatura mitjana. Això comporta que la quantitat d’aigua que necessita la planta o l’arbre per combatre la calor sigui major, però en canvi la situació d’estrés hídric és total. “Temperatura més alta, menys aigua disponible... L’escenari és alarmant”, resumeix Cabello. De tot plegat també se’n deriva, com és obvi, un risc d’incendi forestal molt més elevat. La sequera, l’augment de les temperatures i la presència d’arbres morts i secs als boscos, els quals estan massa poblats i sense un manteniment necessari, són un còctel realment perillós. En els darrers anys el Maresme s’ha salvat de patir grans incendis, però ni molt menys n’està a resguard.
“Avui en dia costa molt treure rendiment econòmic als boscos, als propietaris no els usrt a compte invertir diners per fer-ne una gestió sostenible”
Un problema molt greu que està patint la comarca en aquest àmbit, tot i que no vinculat als boscos, són els danys que està patint el litoral a causa dels temporals marítims, que estan sent molt més forts i recurrents que en el passat. El litoral maresmenc és especialment sensible perquè acumula moltes infraestructures clau: vies del tren, la carretera n-II i el col·lector d’aigües residuals. “És una densitat de serveis molt elevada en una franja molt vulnerable”, constata Cabello. Però com es soluciona? El trasllat de totes aquestes infraestructures seria terriblement costós i requeriria de molt de temps. Cal parar el cop d’una altra manera, però de moment no s’ha arribat a cap solució. Des de la Direcció General de Costes del govern de l’Estat s’ha proposat la construcció de nombrosos espigons i dics paral·lels a la platja semisubmergits. Però el projecte no està dotat de pressupost i alhora genera molts dubtes entre els experts del territori.
Quina solució hi ha?
La resposta a la pregunta ‘hi ha solució?’ és força desencoratjadora. Els experts consideren que la situació és irreversible. “Només ens queda adaptar el territori a les noves condicions”, asseguren des del Consell Comarcal. Una opció seria comptar amb espècies d’arbrat més tolerants al nou escenari, però l’alzinar que abunda a la comarca s’està mostrant poc resistent a les condicions actuals. Què vol dir adaptar el territori a les noves condicions? Això és el que s’està estudiant a administracions com el Consell Comarcal, que ha creat un servei específic en l’àmbit de canvi climàtic per adaptar la manera com el territori gestiona l’aigua, els bosocs, les rieres o la dinàmica litoral. Per exemple, caldrà ser molt més curosos amb les zones inundables, molt més exposades en anys futurs als riscos de riuades.
“La situació és irreversible, i avui només ens queda adaptar el territori a les noves condicions climàtiques i ambientals”
El més necessari ara és destinar recursos públics coordinant les diferents administracions amb els propietaris dels boscos. Aquest 2018 s’ha creat una taula institucional formada per diversos organismes que ha de treballar en aquesta línia, i la Generalitat ha duplicat la inversió per lluitar contra el tomicus (de 100.000 euros el 2017 a 200.000 el 2018). La Diputació, per la seva banda, n’ha destinat 70.000 per a tres associacions de propietaris forestals. Des del Consell Comarcal, però, reconeixen que són pocs diners, ja que els permetrà actuar sobre 160 hectàries de les 1.200 afectades. En realitat es necessitarien 1,5 milions d’euros per a una actuació efectiva.