Els patrons de les confraries d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, i de Montgat, Josep Hernández, es reuniran demà a Madrid amb el Ministeri de Medi Ambient per demanar compensacions econòmiques després de la regeneració del litoral. Segons Pulido les obres afecten a trenta embarcacions de marisquers i d'art menor que feinegen allà mateix on s'extreu la sorra per a les platges. La regeneració de les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar tenen al sector pesquer inquiet, que veu com minven considerablement els recursos de la zona afectada, davant de la riera de Teià, entre Masnou i Premià. En aquesta zona feinegen tant marisquers, que recullen la cloïssa lluenta i pescadors d'art menor, que pesquen espècies com el llenguado, la llagosta, la sèpia o el rap.
Segons el patró major d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, es tracta d'una prova més de que el Ministeri no pren mesures per a consolidar les platges: "Al 1986 i al 1992 ja es van regenerar les platges i a dia d'avui estem en la mateixa situació: havent de tornar-les a fer i sense haver pagat la falta de recursos de llavors", explica. A més, Pulido, comenta que la manera de regenerar les platges és doblement dolenta, ja que per una banda erosiona el medi natural i de l'altra es gasten inútilment recursos econòmics públics per regenerar unes platges que se sap que es tornaran a perdre amb el temps.
En l'acció que s'està portant a terme aquests dies al Maresme, s'extrauran del fons marí al voltant d'un milió de metres cúbics de sorra, entre 10 i 20 metres de profunditat, davant dels municipis del Masnou i Premià de Mar. Les trenta embarcacions afectades per les obres corresponen a embarcacions d'art menor de Montgat i a marisquers dels ports de Mataró, Arenys de Mar i Blanes.
Per compensar les pèrdues que s'ocasionaran durant aquest temps a aquestes embarcacions, Pulido i el patró major de Montgat, Josep Hernández, seran demà a Madrid per demanar al Ministeri indemnitzacions directes per als pescadors d'art menor i inversions per als marisquers. En aquest darrer cas, Pulido comenta que es tractaria d'un estudi de reproducció de la cloïssa en terra, per afrontar situacions adverses com la que es presenta, i per posteriorment fer el traspàs al seu hàbitat natural, el mar.
