Hi ha nervis i també alegria i il·lusió a Arenys de Mar. Ja ha passat un mes de Sant Zenon i ara és el torn de Sant Roc, la festa més definitòria i singular. “Sant Zenon és la Festa de l’Ajuntament i Sant Roc la dels arenyencs”, diuen alguns dels macips i macipes que estan nerviosos per una edició de la festa més que especial. La raó, l’estrena de la màxima catalogació festiva a Catalunya: la Generalitat l’ha declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional i això se celebrarà amb un acte especial i segur que ajudarà a que, tot i els condicionants de la pandèmia, els sons i olors únics de Sant Roc encara s’escampin més per Arenys de Mar.
Sant Roc a Arenys és, encara ara, una festa de dimensió petita, basada en els propis joves arenyencs que la protagonitzen i en l’ambient festiu que generen. El dia central és el 16 d’agost, festivitat de Sant Roc. De bon matí, els macips, noies i nois fadrins de la vila, es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i el cant dels goigs a l’església parroquial. El rector fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. Campanes, petards, alfabregues i balls són els protagonistes.
Els macips, amb la bandera. Foto: Xavi Salbanyà
Els elements festius d’interès de la festa són l’Ofrena, els Goigs i la Capta. L’Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, el qual s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Tot darrere, un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires i la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i l a fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís del jovent a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb els Goigs de Sant Roc, que són cantats a l’església de Santa Maria pels macips i la resta d’assistents. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant.
La festa més arenyenca
La Míriam Puig ha estat sempre vinculada a la festa i la catalogació ha arribat quan és regidora de festes de l’Ajuntament. Explica que “la festa de Sant Roc la fa el poble i és molt arenyenca. Si vens de fora i no t’ho expliquen, és difícil entendre què passa. És una festa que s’ha anat fent gran amb la implicació dels joves, actes com la nocturna de gegants i sobretot arran de l’entrada de les dones a fer de macipes. Està molt enfocada al jovent però també genera un vincle al poble, entre gents i generacions diferents que realment és molt emocionant”. La regidora posa molt en valor aquest sentiment perquè “Sant Roc permet a molts arenyencs sentir-se part d’una col·lectivitat” i defensa l’adaptació de la festa als temps i exigències de la Covid, ja feta fa un any i repetida aquest any: “Sant Roc va néixer del Vot de Vila per haver alliberat la vila de l’epidèmia de pesta el, aquest any té més sentit que mai sortir a fer Sant Roc, estem vivint el que va passar fa 450 anys”, diu referent a la Covid.
L’època més daurada de Sant Roc té més que mai protagonisme femení.
El Patronat de Sant Roc és qui organitza tot el referent a la festa i l’Emma Torrento n’és el seu Administrador Gros. Descriu com a “somni fet realitat” la catalogació com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional: “És un honor veure que la nostra festa pot arribar lluny. És molt nostra i ens l’estimem molt. Això farà que la gent d’altres zones pugui veure el que és i arribar a estimar-se-la, veure el què, el com i el per què, és l’inici d’una nova etapa”, assegura. Aquest Sant Roc, de fet, no només serà especial per la catalogació: també hi haurà més macips i macipes que mai, 160. D’aquests 160, 100 són noies. L’època més daurada de Sant Roc té més que mai protagonisme femení.
8Un macip, amb l'aigua perfumanda i l'alfàbrega. Foto: Xavi Salbanyà
Torrento, de fet, posa en valor aquest fet com a punt d’inflexió. “Som una festa de més de 400 anys que quan les dones poden involucrar-s’hi i hi entra jovent fa el salt”, explica i descriu que el repte per Sant Roc a nivell d’Arenys i també enfora és “que es conegui però que no perdi el seu encant”. I és que els macips i macipes, així com tots els arenyencs, esperen especialment dels dies al voltant del 16 d’agost aquelles estampes i moments petits i únics: “Moltes cases obren casa seva perquè els macips puguin descansar. S’entra, coneixes, veus les àvies contentes i s’emocionen quan senten el soroll del picarols a les polaines, hi ha molt ambient, bona olor, grans refrigeris… és únic i genera molta connexió i únió entre macips i arenyencs”, diu l’Administrador Gros. Per això, també, és una festa a conservar.