La Conselleria de Justícia ha identificat quatre soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil, entre ells un originari de Sant Andreu de Llavaneres que estaven inscrits al Cens de persones desaparegudes. Les persones identificades encara tenen parents vius que resideixen al municipi maresmenc, així com a Sabadell, Gandesa i Barcelona. Es tracta de dos soldats de 30 anys que van morir en combat al front de l'Ebre, i un de 34 anys i un altre de 29 anys que es creu que van ser ferits. Està previst que s'entreguin les restes identificades a les famílies a l'octubre, així com les memòries interdisciplinàries amb tota la informació disponible. Amb aquests quatre casos nous ja s'han identificat 23 persones, la majoria amb el programa d'identificació genètica que va entrar en vigor el 2016.
Segons ha informat la conselleria, el primer dels soldats identificat va morir al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), va morir en combat i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre (Terra Alta). Les restes van ser exhumades en una intervenció arqueològica entre el desembre de 2009 i el gener de 2010.
El segon soldat és la primera persona exhumada que s'identifica d'una fossa associada a un hospital de guerra republicà on s'hi van trobar 99 persones. També tenia 30 anys i va morir a l’Ebre, va néixer al Brull (Osona) i era resident a Castellterçol (Moianès), s’ha identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet (Ribera d'Ebre), on es va fer una intervenció arqueològica entre el desembre de 2017 i el primer semestre de 2018.
Treballs arqueològics en una fossa al front de l'Ebre. Foto: ACN
El tercer soldat s’ha identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs (Les Garrigues), tenia 34 anys, nascut a Nonaspe (Saragossa) i resident a Barcelona, va ser possiblement ferit al front. En unes circumstàncies molt similars es creu que va morir el quart soldat identificat, que també es va recuperar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs. En aquest cas, tenia 29 anys, provenia d’Alacant però residia a Barcelona. El tercer i quart soldats es van trobar entre l'octubre de 2017 i el maig de 2018 juntament amb restes d'un mínim de 127 persones. De moment, comptant els dos soldats, només se n'han pogut identificar 11 persones.
En aquests moments, la Direcció General de Memòria Democràtica elabora les memòries interdisciplinàries d'identificació de les restes. Aquests treballs apleguen tant la informació disponible sobre la desaparició, el context històric i l’excavació arqueològica en la qual es van trobar les restes, com els estudis antropològics i genètics que n’han permès la identificació.
En roda de premsa a l'Hospital de la Vall d'Hebron han explicat que a Catalunya hi ha documentades 635 fosses de la Guerra Civil. L'equip que fa possible les identificacions té 2.624 mostres de familiars que fan recerca activa dels seus desapareguts. Per contra, hi ha 354 restes amb un perfil genètic que s'han creuat i estan a l'espera de trobar el seu familiar. Hi ha una cinquantena de mostres que encara s'estan estudiant. Quan es troba una resta d'un cos exhumat, els equips en fan un estudi arqueològic, forense i genètic. Als familiars que donen una mostra per ser comparada, se'ls extreu una mucosa bucal de la galta.