L'exalcalde d'Argentona Eudald Calvo ha estat condemnat a sis mesos d'inhabilitació per desobediència greu pel referèndum de l'1-O, segons ha avançat 'Ràdio Argentona' i ha confirmat l'ACN, que ha tingut accés a la sentència. Calvo va ser alcalde per la CUP entre el 2015 i el 2020, i després de plegar per unes acusacions d'abusos sexuals que s'haurien comès 11 anys abans i que no van arribar mai als jutjats, l'abril del 2022 va fitxar com a alcaldable de Junts per Catalunya per a les properes eleccions municipals. La sentència, que també imposa a l'exbatlle una multa de 4.500 euros, no és ferma i es pot recórrer. En aquest sentit, fonts de Junts han explicat a l'ACN que estudien quin és el millor escenari per a Calvo.
Els serveis jurídics del partit valoren els possibles escenaris que es plantegen per a l'alcaldable, un dels quals seria no recórrer la sentència, que d'aquesta manera esdevindria ferma, i passar la pena d'inhabilitació abans dels comicis del maig vinent. En aquest supòsit sorgeixen dubtes que cal resoldre, com ara si la Junta Electoral acceptaria la candidatura de Calvo, a les acaballes de la pena.
L'altre escenari seria presentar recurs, de tal manera que la pena quedaria congelada a l'espera de la resolució final, una resolució que probablement es produiria després dels comicis, amb Calvo ja membre del consistori ocupant el càrrec que li hagués deparat el resultat electoral.
Participació activa
Pel que fa a la sentència, el text considera provat que Calvo va dictar un decret d'alcaldia el 7 de setembre del 2017 en què manifestava el "suport ple" al referèndum i posava a disposició del Govern els locals habituals dels comicis electorals. Ho va fer, segons el dictamen judicial, "amb coneixement d'un informe" de la secretaria de l'Ajuntament d'Argentona que advertia de l'obligació de respectar la legalitat Constitucional i Estatutària, així com els pronunciaments del Tribunal Constitucional. El mateix informe alertava que les execucions d'actes com a conseqüència d'una convocatòria il·legal de referèndum podien comportar responsabilitats administratives, penals i comptables.
També es considera provat que la delegació del govern estatal a Catalunya va remetre als alcaldes catalans, Calvo entre ells, la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el decret de normes complementàries del Govern per fer el referèndum, amb l'advertència expressa als batlles del deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés "ignorar o eludir la suspensió acordada".
Malgrat això, "i amb manifest menyspreu a la resolució i al seu contingut", Calvo "no va dur a terme cap acte tendent a impedir o paralitzar la preparació i celebració del referèndum", al contrari, "va desenvolupar una participació activa en tot plegat".
Alcalde cupaire
En el seu primer mandat, la CUP va ser segona força al consistori, però Calvo va ser investit gràcies al suport d'ERC, el PSC i la ja extingida ICV. El 2019 Calvo va encapçalar una llista unitària amb la CUP, ERC, comuns i representants de l'ANC i els CDR. Va obtenir vuit dels disset regidors i va revalidar l'alcaldia.
Un any després dels comicis, el març de 2020, Calvo va dimitir del càrrec després d'unes acusacions a través de les xarxes socials en les que s'explicava que onze anys enrere Calvo havia intentat sobrepassar-se amb una amiga en una festa. El llavors líder de la CUP va negar els fets tal i com s'havien relatat, si bé va admetre "actituds masclistes" i va decidir plegar.
Calvo és l'alcaldable de Junts per les eleccions del 25 de maig del 2023, a les que podria concórrer igualment perquè haurà expirat el termini de la sentència.