L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conjuntament amb un ajuntament maresmenc, el de Tiana, i tres consistorismés (Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Vicenç dels Horts) han impulsat la construcció dels primers quatre equipaments públics fets amb estructura de fusta.
Després de l'experiència exitosa de l'edifici PISA de Cornellà de Llobregat, una promoció d'habitatge amb protecció oficial que ha guanyat diferents premis d'arquitectura, s'ha procedits a fer l'ampliació de l'institut de Tiana, l'Arxiu Municipal de Ripollet, l'escola bressol El Viver de Montcada, la llar d'infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts. En total s'hi ha destinat una suma de 6,7 MEUR.
L'institut de Tiana està gairebé finalitzat, mentre que l'Arxiu Municipal de Ripollet s'acabarà previsiblement a la tardor. D'altra banda, la llar d'infants es troba en procés d'execució i l'escola bressol està en fase de projecte.
"Estem fent una gestió integral, tenim responsbailitats en la gestió del territori, on més de la meitat dels espais són oberts i molts d'ells són boscos que cal gestionar davant del risc d'incendi, a la vegada que introduir productes per valoritzar aquests espais és fonamental", explica Antoni Farrero, enginyer de forest i ambientòleg i coordinador general de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB. El fet que també siguin promotors d'equipaments i habitatges, i ha un compromís vinculat amb la sostenibilitat on l'ús de fusta hi juga un paper important.
"La fusta en l'àrea metropolitana és present en tots els processos, des del planejament de valoritzar la del Parc de Collserola fins a la projecció per complir amb els protocols de sostenibilitat", afegeix. L'ús de la fusta en els edificis permet, a més, innovar amb un sistema prefabricat que permet tenir un major control de l'obra, apostar per la descarbonització i la sostenibilitat, ajudar-se de l'efecte regulador tèrmic de la pròpia fusta i impulsar el model de producte nacional o de quilòmetre zero.
Treballs d'ampliació de l'institut
Aposta per la fusta de bosc
Els objectius coincidieixen amb el reconeixement europeu de la metròpolis de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022, un certamen del European Forest Institute (EFI) que avala la gestió metropolitana dels espais naturals. A l'àmbit metropolità, els projectes més importants passen pel Pla Especial de Collserola (PEPNat) i que incorpora la gestió forestal per millorar la salut dels boscos, la construcció de l'edifici PISA, la construcció de calderes de biomassa en municipis com Pallejà, Corbera o Torroelles de Llobregat, i dissenyar i gestionar de manera integral els parcs i les platges intrudint la fusta com a element d'ús habitual.
Bona part del mobiliari que s'instal·la és de fusta, com ara taules, cadires o baranes, així com els mòduls exteriors de les Naturaules i l'aula d’educació ambiental Isabel Muñoz de Can Zam. A més, s'aprofita l'arbrat caigut durant els temporals per construir refugis de biodiversitat o per fer encoixinat, un compost beneficiós per als espais verds.
Paral·lelament, a les platges, l'AMB recull el troncs arrossegats per les corrents marines i els col·loca als espais dunars, que serveixen per potenciar la biodiversitat.