Hans Gensfleisch Gutenberg (1400?-1468), l'inventor de la impremta, és citat a les enciclopèdies amb diversos buits en la seva biografia, dos d'ells bàsics: l'any i el lloc de naixement. Podria haver estat Argentona el poble natal d'aquest impressor del segle XV? Segons ha descobert l'argentoní Jordi Pinart, l'historiador i director de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials (EHSS) de París, Roger Chartier (Lyon, 1945), expert en estudis sobre l'objecte imprès, l'articulació de l'escrit i les pràctiques de la lectura, cita Argentona com el poble on va néixer Gutenberg i on va tenir la seva primera impremta.
Estava fent una altra investigació quan hem va arribar per casualitat a les mans l'obra El presente del pasado: escritura de la historia, historia de lo escrito de Chartier i allí vaig descobrir la cita, explica Pinart. Trobar el llibre no va ser una feina fàcil, ja que solament va ser publicat a Mèxic. A la pàgina 102, la cita és clara: Sin duda, la invención del arte de imprimir, atribuida por Covarrubias a Juan Gutembergo, alemán, natural de Argentona, el año de mil cuatro cientos y cuarenta.
Seguint la pista
Després d'aquesta descoberta, el següent pas, tal com explica el mateix Pinart, va ser descobrir qui era aquell Covarrubias, que Chartier es referia en el seu llibre. Chartier es referia a Sebastian de Covarrubias (Toledo 1539-Cuenca 1613), un gramàtic, sacerdot i consultor de la Santa Inquisició, un personatge amb fama de distingit canònic i d'expert en història antiga i en llengües clàssiques com el llatí el grec i l'hebreu.
Finalment, a la Universitat de Barcelona, Pinart va trobar el llibre Tesoro de la lengua castellana, diccionari on dins la definició d'impremta suposadament se citava Argentona. En la versió digitalitzada del llibre que tenia aquesta Universitat no era llegible el text complet, en canvi sí era possible llegir-la en la transcripció d'aquest llibre que l'any 1943 en va fer l'historiador Martí de Riquer. El primero que sacó el arte de imprimir fuñe Juan Gutemburgo, alemán natural de Argentona, el año de mil cuatrocientos cuarenta, siendo emperador Federico III. Puso su imprenta en Argentona y después en Maguncia, según lo escrive Jacobo Wimphelingio en su epítome de las cosas de Alemania, escri¬via Covarrubias.
Com una cadena de pistes, ara tocava el torn de saber qui era aquell tal Jacobo Wimpfeling, escrit així si es normalitza el nom. Es tracta d'un autor alemany d'obres històriques, pedagògiques i teatrals que va viure entre els anys 1450 i 1528. El seu llibre Epitome germanorum no es troba a cap biblioteca espanyola però sí consta a la Biblioteca Nacional de França, la qual cosa significava el final de la investigació.
Fins ara cap historiador d'Argentona havia tingut cap referència sobre el possible naixement de Gutemberg a la vila, qual cosa em fa pensar que es tracta d'una traducció dolenta del nom d'alguna ciutat alemanya, possiblement Estrasburg, assegura Pinart. Argentoratum va ser l'àntic nom romà d'aquesta ciutat alemana on Gutenberg passava temporades de la seva vida. Quan ho explicava la gent hem deia que no s'ho creia, perquè realment és una gran casualitat, ja que no es tracta d'una derivació del nom, ja que tots escriuen Argentona de forma ben clara, afegeix.
Pàgina de l'edició de Riquer del llibre de Covarrubias