La Fundació Palau de Caldes d'Estrac acull fins al mes d'abril una mostra que reviu la sacsejada cultural dels anys 70. 'La Revolta Poètica 1964-1982' repassa una època d'esclat de creativitat dels poetes i la seva connexió amb les arts plàstiques. Aquest fenomen s'aborda a través de sis espais temàtics que combinen obres d'art, documents i material gràfic. Un dels comissaris de l'exposició, Julià Guillamon, explica a l'ACN que la mostra s'allunya de la imatge solemne i seriosa que molta gent té de la poesia per reproduir l'"atmosfera creativa i imaginativa del moment". Després de la seva estada al Maresme, 'La Revolta Poètica' es traslladarà al Arts Santa Mònica de Barcelona fins al juny de 2013.
Durant els anys 70 del segle XX, en una època culturalment marcada per la grisor de la postguerra, els poetes catalans van liderar un corrent de renovació cultural que va suposar un esclat d'imaginació i de creació: el pop, la poesia visual, l'art conceptual, els poemes objecte, els festivals folk, els festivals de poesia, les revistes de creació o les utopies editorials. Tot aquest moviment es reviu ara a Caldes d'Estrac, a través de l'exposició 'La Revolta Poètica', que acull la Fundació Palau fins al pròxim mes d'abril. La mostra treu a la llum material inèdit de disciplines diverses -fotografies, dibuixos, manuscrits i mecanoscrits, revistes o llibres il·lustrats- que serveixen per explicar la renovació de la poesia als anys setanta i la seva connexió amb les arts plàstiques. Vicenç Altaió i Julià Guillamon són els comissaris d'aquesta mostra que combina en un total de sis espais obres d'art, documents i material gràfic. Gillamon comenta que l'exposició sorgeix de la "necessitat" de reivindicar una època poc coneguda de la poesia catalana, buscant els seus aspectes més "atractius", com la relació de la poesia amb el mon de les arts plàstiques, la moda o la música.
La mostra s'estructura es sis gran àrees que pretenen reflectir l'atmosfera d'aquella època. La 'revolta poètica', explica Guillamon, no era cap escola ni corrent homogeni, sinó que va ser la suma d'individualitats unides pel "fervor comú" de la poesia. "La poesia era el centre de l'activitat creativa del país. Tot girava al voltant de la poesia", assegura el comissari de la mostra. Les influències del món anglosaxó a través del pop configuren el primer espai de l'exposició, en el que destaquen noms com Marta Pessarodona, Narcís Comadira o Pau Riba. Un segon espai està dedicat a la crisi del llenguatge del segle XX, a través de poemes visuals i poemes objecte d'Eugènia Balcells, Carles Santos o Antoni Muntadas, entre d'altres.
El tercer espai està dedicat a dues publicacions de l'època: Tarotdequinze i la col•lecció 1068, que van destacar pel seu tractament gràfic a través dels papers i les tipografies per transmetre un missatge de llibertat creativa.Els festivals ocupen el quart gran espai de l'exposició. Des del Primer Festival Popular de Poesia Catalana, amb la intervenció de Pere Quart, fins al Gespa-Price, un happening multitudinari organitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona i que reflecteix una nova actitud davant del fet poètic, el llenguatge i la lluita política.
El món editorial ocupa el cinquè dels sis espais expositius, on s'explica com els poetes dels 70 s'agrupen en diferents projectes editorial -Llibres del Mall, Poesia Tres i Quatre, la col•lecció Ausiàs March, la col•lecció Cristalls, Guaret, Tafal o Poesia dels Quaderns Crema- i la seva col•laboració amb els artistes del moment. La mostra acaba les darreres tendències de la poesia catalana -experimentalisme, subjectivisme i formalisme- d'aquesta 'revolta poètica', amb textos d'Antoni Marí, Miquel Desclot, Maria-Mercè Marçal, Miquel de Palol, Biel Mesquida, Maria-Mercè Marçal, Narcís Comadira, Carles Hac Mor, Feliu Formosa, Francesc Parcerisas i Enric Casasses.
-