Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) és per damunt de tot un periodista, encara que hagi escrit una novel·la negra ubicada a Mataró, Taques al marge i col·labori en aquest gran projecte que és la redacció de les memòries de Jordi Pujol. És, alhora, l’observador perspicaç i crític, polemista per ADN, autor d’una escriptura precisa amb economia de mitjans autoimposada, que arriba al cor de les coses amb austeritat i precisió planiana, sempre amb estocada final per al lector.
En Cuyàs és també el periodista que amb la seva escriptura s’imbrica ell mateix dins el paisatge, el retratista de la realitat que pinta el quadre amb paraules però gairebé de forma natural s’hi acaba posant a dins. Els seus articles ens fan pensar, discrepar, aceptar les seves raons o no, analitzar aquesta veritat que té tantes cares; mentre els seus llibres ens acosten de prop a aquesta realitat: Mataró, una ciutat, Mataró sota teulada i Mataró, suau i aspre.
Mataroní de sempre, la seva relació amb el Maresme és des de la capitalitat: el seu treball com a director al Patronat Municipal de Cultura i la direcció del Congrés de Cultura del Maresme (1994). També va ser cofundador del setmanari El Maresme (1977-82) i de la revista Mataróescrit (1986-94), així com director d’El Punt – Maresme (1995 -2001), fins que va assumir responsabilitats de direcció d’aquest mitjà en la seva edició nacional.
I és que sense en Cuyàs no hi hauria hagut El Punt del Maresme, un gran projecte que va ajudar a vertebrar la comarca a través de l’espai comunicatiu, escola de molts periodistes que ens va fer creure durant uns anys el miratge que era possible un diari comarcal. Per tot això, era obligat que surtís al documental Nosaltres, els maresmencs. Taxatiu, a la minisèrie el periodista afirma que la comarca no existeix, i més quan la consciència de comarca que van aconseguir amb El Punt va ser amb els seus lectors, que no van passar mai dels que tenien els 3.300 exemplars. Per pensar-hi.
-