El Cercle d'Economia ha demanat al nou Govern "coratge i ambició" per plantejar un canvi de governança a la regió metropolitana de Barcelona, de la qual ha afirmat que és "hora de revisar a fons". "L'inici d'una nova legislatura política és un moment propici per plantejar el debat, i les declaracions de representants qualificats de diversos partits polítics semblen indicar una voluntat sincera d'avançar en aquest sentit", assenyala l'entitat. En el document, es ressalta la necessitat de donar respostes a tres àmbits "intrínsecament metropolitans i que requereixen actuacions urgents" com són l'habitatge, la mobilitat i sostenibilitat i que les seves polítiques són dirigides des dels governs locals, de la Generalitat i de l'Estat.
En l'informe, que porta per nom 'L'hora de la Barcelona metropolitana', el Cercle d'Economia explica que una ampliació de l'AMB passaria estar formada per 199 municipis, que inclouen la totalitat del municipis de la vegueria de Barcelona (127) i de la vegueria del Penedès (72) repartits per vuit comarques: l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Actualment, l'AMB agrupa 36 municipis i 3,3 milions d'habitants.
- A més, el document destaca que "la no articulació d'un sistema de govern metropolità efectiu té un cost evident per als ciutadans de la Regió Metropolitana de Barcelona i també de Catalunya".
Per dur a terme el canvi de model de governança i fer un "salt qualitatiu", el Cercle posa sobre la taula dues vies: crear un Consell de Vegueria de la regió metropolitana de Barcelona i ampliant l'actual AMB a més municipis i dotar-la de més competències. Aquesta darrera, pel Cercle, és la que "té més sentit" i que podria donar "millors resultats" perquè es traduiria en una simplificació administrativa. La primera opció, en canvi, diu que caldria veure com encaixa l'AMB dins duna vegueria, com es coordinaria amb la del Penedès i un possible pronunciament desfavorable del TC.
L'entitat sosté que actualment hi ha un "entramat de governs locals" juntament amb altres instruments de "cooperació intermunicipal com són els consorcis, les mancomunitats, les empreses públiques i mixtes, i les associacions i xarxes de municipis. "Estem parlant d'un centenar d'ens que conviuen en aquest territori que, paradoxalment, no compta amb instruments de govern propi", constata l'informe, que subratlla que les diferents administracions que formen aquesta "densitat institucional no necessàriament es coordinen d'una manera eficient".
Segons el Cercle d'Economia, per a dur a terme un canvi de governança, caldria guiar-se per diversos principis, com el de la simplificació administrativa. "No es pot crear un àmbit territorial sense eliminar-ne un altre. Cal fer prevaldre la simplificació administrativa. No s'ha de confondre governança amb institucionalització", sentencia l'entitat presidida per Jaume Guardiola.
Una visió realment metropolitana
També cita els principis de la visió metropolitana, flexibilitat, transparència i solidaritat. "En un territori interdependent dispar com el metropolità, el principi de la solidaritat és imprescindible. Els municipis més rics pel que fa a renda per habitant i renda per habitant han de ser generosos amb la resta, de la mateixa manera que ho han de ser els municipis amb més recursos energètics, per exemple", continua la nota, que també aposta perquè la "Barcelona metropolitana sigui solidària amb la resta del territori català".
Amb tot, emplaça el govern espanyol, de la Generalitat i governs locals a construir una cultura metropolitana i els reclama "voluntat i un lideratge polítics clars". A l'executiu espanyol, li demana que "consideri la realitat metropolitana" i als governs locals que "superin el localisme i acceptin les conseqüències de les interdependències del municipi que representen amb la resta de municipis", mentre que a la Generalitat li suggereix "visió metropolitana" en l disseny i execució de les polítiques territorials.