L’argentoní Llorenç Soldevila i Balart, un dels grans estudiosos de la literatura catalana, ha mort aquest dissabte 10 de desembre als 72 anys. Soldevila és un dels escriptors més prolífics i dels estudiosos més respectats sobre la història de la literatura catalana i a més havia exercit la docència. Molt conegut a l’Institut Satorras de Mataró, també era professor a la Universitat de Vic.
Consternació a Argentona i per extensió al món de les lletres maresmenques i catalanes amb el traspàs sobtat d’aquest Doctor en Filologia Catalana. Llorenç Soldevila (Monistrol, 1950) ha estat un estudiós i un gran difusor del seu ampli coneixement de la literatura catalana. Els seus àmbits d’especialització han estat variats però sempre al voltant del país i la seva literatura. Ha publicat sobre la Nova Cançó Catalana, s’ha especialitzat molt en les obres de Jacint Verdaguer, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Miquel Martí Pol i Baltasar Porcel, entre d’altres.
Ha publicat nombrosos llibres que són elements claus per al coneixement de la literatura catalana. Diferents volums de la Geografia Literària dels Països Catalans, a més de diferents llibres dedicats a autors de referència, a nivell nacional o local, de la literatura o la poesia. Era un convençut del gran potencial i patrimoni de les lletres catalanes de les que n’era un perfecte coneixedor.
Llorenç Soldevila
Les rutes literàries i la passió transmesa
Transmetre el català i fer forta la llengua, la cultura i el país era la seva vida. Un professor generós i proper. De teoria i de pràctica. Els seus milers d’alumnes de tants anys de dedicació a la docència, així com persones d’entitats, centres d’estudis i tot tipus d’iniciatives l’associaran a la figura de la ruta literària, gènere de difusió i coneixença de l’obra escrita d’un territori passejant-hi ‘in situ’ que practicava amb una estima i passió úniques.
Soldevila ha elaborat rutes literàries sobre zones i autors variats, des dels propis Martí i Pol, Verdaguer o Rodoreda a llegendes com la del Comte Arnau o passejades literàries per exemple al voltant de la seva estimada Argentona, pel Maresme o per les Balears o el País Valencià. Transmetia en tota la seva acció pública una estima i una gran passió per la literatura catalana. Cadascuna de les seves rutes, conferències o fins i tot classes eren amarades d’aquest estil saberut i alhora molt didàctic.