La promesa de la fi dels peatges a la comarca i la pacificació del trànsit de la Nacional II i la seva conversió en via urbana són les dues cares d’una mateixa moneda, convertida en la cançó de l’enfadós al Maresme. Amb l’alliberament de l’autopista, milers d’usuaris i els seus vehicles deixaran de recórrer la comarca en la carretera paral·lela a la via del tren que redobla la barrera infraestructural entre els municipis costaners i el seu litoral.
La Nacional no es mourà de lloc (i la via del tren, tot i les advertències dels experts i els estralls del canvi climàtic de moment tampoc) però la comarca sap que de la definició concreta de la proposta de mobilitat que es desprengui de l’estudi encarregat per la Generalitat i concertat amb els ens locals en depèn que la carretera deixi de ser un punt negre de la sinistralitat viària i passi a ser, amb tots els ets i uts, un vial al servei dels propis municipis.
La Nacional II al seu pas per Mataró, a l'alçada del Cargol. Foto: R. G.
Com ha de ser la Nacional del futur?
Alguns trams de la via ja estan traspassats a municipis, com és el cas de a Mataró, on el projecte és convertir-la en un bulevard
La definició de la Nacional II del futur, sense la llosa d’haver de suportar el trànsit que actualment l’ha fet immutable, és potser la part més oberta de tota la jugada. La Generalitat apunta que la reducció del trànsit de pas “ha de permetre la pacificació i integració de la N-II. Com està previst, es realitzaran, a nivell d’estudi previ, propostes de millora com per exemple la reducció de velocitat, reducció de carrils, priorització del transport públic i mesures per vianants i ciclistes”. És allò que alguns urbanistes defineixen com fer més amable un vial que no perdrà la connectivitat entre municipis però que pot canviar la seva fisonomia i funció en l’interior d’aquests.
Mataró, la capital, ja ha iniciat el seu camí amb l’objectiu de convertir la Nacional en “un carrer més de la ciutat”. La Generalitat ja va traspassar part del traçat el 2019 i de fet Mataró està esbossant i projectant les primeres actuacions urbanes com la construcció d’una rotonda a l’alçada del pas del Cargol, una proposta no exempta de crítiques. L’alcalde David Bote deia en la presentació de la cessió de la Generalitat que la via hauria de fer les funcions de “bulevard” en el seu esdevenir dins de la ciutat.