El Pla de Rodalies 2020-30 a Catalunya preveu una inversió de 6.345,92 milions d'euros durant els propers 10 anys. Ben poca part d'aquesta inversió, però, anirà a Mataró i el Maresme, que queden força oblidats en aquesta planificació ja que bona part dels projectes previstos per a la ciutat i la comarca en matèria ferroviària segueixen sense calendari establert. Res fa pensar que el Tren Orbital, la nova estació de Mataró o el desdoblament de la R1 a partir d'Arenys siguin una realitat durant aquesta dècada.
El pla, que es pot consultar en aquest enllaç, està impulsat per l'Estat espanyol; malgrat que el servei de Rodalies està traspassat en part a la Generalitat, el material mòbil i les infraestructures segueixen depenent de les empreses públiques estatals Renfe i Adif. La inversió de més de 6.000 milions d'euros (que de per si ja genera suspicàcies tenint en compte plans anteriors on ni molt menys s'ha executat tota la inversió anunciada) és a 10 anys vista i preveu actuacions de millora a les estacions, que seran 100% accessibles; la compra de nous trens, la construcció de deu noves estacions, la instal·lació de 120 quilòmetres amb noves vies i la implantació del sistema ERTMS a la xarxa de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Quan es concreten les actuacions, però, queda clar que Mataró i el Maresme han quedat al marge de les principals inversions. No hi ha cap projecte a curt termini que inclogui la ciutat i la comarca que pugui tenir un impacte significatiu en l'R1 i en la connectivitat amb Barcelona i la resta del país, malgrat que la línia maresmenca és una de les més utilitzades del servei de Rodalies i també una de les que presenta més incidències.
El ministre de Transport, Jose Luís Ábalos, durant la presentació del Pla. Foto: ACN
En l'apartat d'actuacions "immediates" que menciona el document fet públic aquest divendres, i previstes com a màxim fins al 2025, no hi apareix cap projecte al Maresme, més enllà d'una obra menor a l'estació de Tordera (una via d'apartat que permetria millorar la freqüència entre Blanes i Maçanet, actualment un coll d'ampolla per la via única). Sí que s'hi apunten, en canvi, noves estacions a municipis com Sabadell o Terrassa, o diverses obres a l'R3, com ara el desdoblament entre Parets i La Garriga i el del tram soterrat de Vic.
El panorama tampoc és gaire alentador pel que fa a les actuacions "a mig termini", entre 2026 i 2030. S'hi menciona la reforma de l'Estació de Mataró, sense especificar en què consistirien aquestes obres. Cal tenir present que el desig de l'Ajuntament, ja traslladat a Adif i a Renfe, és la construcció d'una estació nova que substitueixi l'actual. Seria soterrada i es faria a pocs metres de l'existent, a l'alçada de la ronda Barceló, per ajudar a facilitar la connectivitat entre la ciutat i el front marítim. Res d'això, però, surt especificat al Pla, malgrat que l'aparició de l'estació mataronina pot donar algun motiu per a l'optimisme.
- En les actuacions a curt termini no hi ha cap projecte al Maresme exceptuant una obra a l'estació de Tordera
- Per la segona meitat de la dècada es projecta la reforma de l'actual Estació de Mataró, sense mencionar-ne una de nova
- Projectes com el Tren Orbital o el desdoblament de l'R1 al nord de la comarca segueixen tan sols en fase d'estudi
- No hi ha cap menció al trasllat de l'R1 a l'interior de la comarca ni a la recuperació de la connexió directa del Maresme amb l'Aeroport
Molt més difuses són, encara, les referències als dos grans projectes a nivell d'infraestructura que reclama el Maresme des de fa anys: el tren orbital i el desdoblament de la via entre Arenys i Maçanet. Les dues accions són simplement mencionades en el capítol "Evaluación y planificación de actuaciones estructurantes", que es desenvoluparan durant els 10 anys que dura el Pla. És a dir, que l'únic que es pot aspirar és a tancar la dècada amb un projecte sobre plànol aprovat i un calendari previst per a la següent, però sense cap garantia que res d'això es plasmi de cap manera.
Proposta de nova estació de Mataró en la seva entrada per Ronda Barceló.
El tren orbital, que ha d'unir Mataró amb Vilanova i La Geltrú passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca (és a dir, la segona corona metropolitana) és un projecte llargament reivindicat de cara a articular el territori sense haver de creuar Barcelona forçosament, però que no és gens prioritari per a l'Estat malgrat que a cada nou Pla de Rodalies hi apareix, sense concrecions. El projecte inclouria la construcció de tres noves estacions soterrades a Mataró, que per fi comptaria amb un servei a l'alçada de municipis com Sabadell o Terrassa (tres i dues estacions respectivament), Martorell (tren i FGC) o Granollers (dues estacions de dues línies diferents).
El recorregut del Tren Orbital
Pel que fa al desdoblament de l'R1 d'Arenys en amunt, és un projecte imprescindible per dotar el nord de la comarca d'una freqüència de trens digne, però la dificultat del projecte a causa de l'orografia de la costa maresmenca fa que es vagi posposant dècada rere dècada. Quelcom que contrasta amb els projectes de desdoblaments que s'hi han concretat en aquest nou pla per a la línia R3 o per al tram Castelldefels-El Prat.
El que no surt ni mencionat de lluny és el trasllat de l'R1 a l'interior de la comarca, un projecte reclamat tant pels ajuntaments (permetria alliberar el front marítim de l'actual barrera ferroviària i apropar el servei a molta més població del Maresme) com pels geòlegs i experts mediambientals (el canvi climàtic condemna el futur de la línia en la seva ubicació actual. Tampoc es parla de la recuperació de la connexió directa entre Mataró i l'Aeroport del Prat, perduda arran de la reforma de l'estació de Sants i tan enyorada pels mataronins.
Tren per la costa entre Cabrera i Mataró. Fotos: R. G.
Els usuaris maresmencs de Rodalies es podran veure beneficiats, això sí, per actuacions com ara l'allargament de les andanes de l'estació d'Arc de Triomf, a Barcelona, que permetrà que l'R1 pugui emprar trens amb més vagons i, per tant, amb més capacitat. També destaca la reforma de l'estació de Plaça de Catalunya, que ha de facilitar més fluïdesa en el trànsit ferroviari, o la implementació del sistema ERTMS a la mateixa R1, que ha de dotar la línia de més capacitat i regularitat. Cal recordar, a més, les obres que Adif està executant a l'escullera del tram Mataró-Cabrera per evitar que l'onatge impacti en les infraestructures ferroviàries cada cop que hi ha temporal.