Polèmica a Premià de Mar per una moció aprovada al Ple Municipal pel govern bipartit (Junts i PSC) i que insta l’Ajuntament a denegar el padró municipal a les persones que el sol·licitin i no acreditin un habitatge propi, en règim de lloguer o de propietat. La moció, que el govern del segon municipi del Maresme s’ha fet seva, era una proposta de la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Premià de Mar que ho demanava per frenar el fenomen de les ocupacions de pisos.
La moció es va aprovar però, d’aplicar-se, pot contravenir la llei. Aquesta és la denúncia que associacions i juristes fan, quan va transcendir el contingut de la declaració aprovada. Dret a llei, inscriure una persona que ho sol·liciti al padró municipal és una obligació i no una facultat opcional de les administracions locals que, per tant, no poden exigir que l’immoble on viu i s’hi empadrona el sol·licitant sigui seu de propietat o de lloguer. La llei exigeix clarament que els Ajuntaments facin efectiu el dret al padró, encara que la persona que el sol·licita estigui ocupant l’immoble on viu.
La polèmica del padró municipal és un dels esglaons de la normativa d’habitatge més susceptible de polèmiques com aquestes. A Mataró també ha motivat queixes per l’actuació municipal al respecte.
Crítiques a la moció aprovada
Entitats de Premià de Mar i associacions contra la xenofòbia com SOS Racisme o pel dret a l’habitatge com la Xarxa d’Habitatge del Maresme ja s’han exclamat, sortint al pas del posicionament polític adoptat pel consistori premianenc. SOS Racisme recorda que L’única competència dels Ajuntaments és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les” i adverteix a l’Ajuntament que “El racisme no és només resultat de l’elaboració de polítiques discriminatòries, sinó també de no posar en pràctica les que ja existeixen”.
La Xarxa d’Habitatge del Maresme recorda que “el padró és un dret i entre totes donarem a conèixer la seva importància i que a Premià es torni a complir la llei i a ser justa amb totes les veïnes que tenim”. Igualment asseguren que “negar a certes persones el dret a empadronar-se al municipi on viuen, significa vulnerar de facto els drets més bàsics de moltes persones. Només el padró permet accedir a una sèrie de drets fonamentals, com el dret a la salut pública gratuïta, el dret a l’educació pública gratuïta, el dret a les prestacions bàsiques dels serveis socials, o el dret a iniciar el procés d’arrelament per a persones nouvingudes”.