L'Associació per a la Promoció del Transport Públic ha proposat la conversió del tram de la línia de rodalia R-1 de Renfe, que uneix Mataró amb Barcelona, en un metro regional. Segons l'entitat, aquesta és una solució fàcil d'aplicar i poc costosa davant la saturació de passatgers en les hores punta.
La PTP assegura que entre les 07.00 i les 09.00 del matí i en alguns moments de la tarda, el 75% dels trens de rodalies que parteixen de Badalona "rebenten de passatgers" i fins i tot van tan plens com el metro de Barcelona en els seus trams centrals. La diferència consisteix -segons queda recollit en l'últim butlletí "Mobilitat Sostenible" de la PTP- en què mentre a Barcelona el viatge en metro en aquestes condicions de saturació dura entre cinc i deu minuts, en el cas de Renfe fàcilment poden doblar aquests valors.
Segons les dades d'aquesta associació, entre 1992 i 2003 el passatge de rodalies de Renfe a Barcelona s'ha incrementat en un 58 per cent, quan l'oferta de trens s'ha pràcticament congelat amb només un "petitíssim" augment del 2 per cent.
A judici d'aquesta plataforma, per solucionar el problema no fa falta esperar a la construcció de la tercera via prevista en el Pla Director d'Infraestructures (PDI), destinat a incrementar la capacitat del corredor del Maresme i "que té greus problemes d'espai", sinó que proposen la conversió de la línia R-1 en un "veritable metro regional", com a d'altres ciutats europees. Així, els combois tindrien una freqüència, en hores punta, de tres minuts, amb parades alternes a les estacions de la línia, pel que cada estació tindria una freqüència mitjana de sis minuts, cadències similars a les del metro.
La velocitat dels trens, segons la proposta de la PTP, s'incrementaria en un cinquanta per cent al passar de 50 a 75 quilòmetres per hora, pel que els temps de recorregut es reduirien, per exemple, de 32 a 23 minuts per als trajectes entre Barcelona-Clot i Mataró.
L'Associació per a la Promoció del Transport Públic planteja que tots els trens d'aquesta futura línia comptin amb sis vagons amb la idea que, a curt termini, es posin en servei cotxes de dos pisos, pel que seria necessari la realització d'algunes millores en els túnels de la línia (Montgat i Plaça de Catalunya), que millorarien el confort dels passatgers.
Igualment, la PTP apunta que s'hauria d'invertir en la millora dels sistemes de regulació electrònica de la via perquè puguin admetre més trens, així com a adequar els gàlibs dels túnels i a millorar la bifurcació del Clot amb objecte que puguin passar pel túnel del Passeig de Gràcia, ja que el de Plaça Catalunya està saturat.
A curt termini, aquest organisme de suport al transport públic considera que s'hauria de posar en marxa una línia de connexió entre Mataró i Granollers, que no arribés a entrar a Barcelona, i que utilitzaria part de les actuals infraestructures. L'itinerari de la mateixa seria Mataró-Badalona-Sant Andreu Comtal-Mollet-Granollers, amb una freqüència inicial de quinze minuts, i un temps de viatge entre Badalona i Granollers de 31 minuts o de 24 minuts si no parés a totes les estacions; i de 54 minuts entre Granollers i Mataró.
