Els experts en emergència climàtica han fet un crit d'alerta per la situació que poden patir en un futur territoris com la costa del Maresme, a causa de l'augment del nivell del mar entre 50 i 100 centímetres previst pel 2100 i l'increment de la violència dels temporals de cara els anys vinents. Quelcom que, segons asseguren, fa imprescindible intervenir per minimitzar el risc d'inundació a la costa.
Així ho apunten investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la UPC en una entrevista amb l'ACN coincidint amb el cinquè aniversari del Glòria. El litoral del maresme i el delta de la Tordera es troben entre els "punts calents" en aquesta matèria. Treure les carreteres, vies i altres infraestructures de primera línia de la costa és una de les mesures que proposen per fer-hi front.
Cinquè aniversari del Glòria, un precedent terrible
El 20 de gener es compleixen cinc anys de l'inici del Glòria, un dels temporals més forts que ha afectat Catalunya en els darrers anys. Durant tres dies es van registrar ventades de fins a 80 quilòmetres per hora, onades de set metres d'alçada i pluges i nevades abundants. Els efectes van ser devastadors, i en el cas del Maresme van fer desbordar el riu Tordera i destruir el pont del ferrocarril que el creuava, entre altres impactes molt greus. Només a Mataró, els seus efectes es van valorar en un milió d'euros.
El Tordera desbordat pel Glòria
Jordi Pagès, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, avisen que s'ha fet feina des de llavors, però no suficient, i que no s'està preparat per a l'acceleració del canvi climàtic prevista per a la segona meitat d'aquest segle. Els experts han indicat que tot i que els tres dies del Glòria van ser excepcionals, els informes de canvi climàtic de les Nacions Unides revelen que aquesta mena d’episodis seguiran produint-se a Catalunya. De fet, Pagès ha assenyalat que els estudis mostren que la “magnitud i la violència” d’aquests fenòmens augmentarà en els anys vinents. “El que més preocupa és la força d’aquests temporals”, ha comentat Pagès, que ha vaticinat pedregades, pluges i temporals marítims “molt més intensos”.
Sánchez-Arcilla ha assenyalat que aquests episodis seran més continus, el que, al seu torn, es traduirà en un major impacte sobre la costa: Per si no n'hi hagués prou, Pagès ha indicat que, a causa de l'escalfament global, el nivell del mar augmentarà mig metre de cara el 2100. “Serà molt més fàcil que amb qualsevol temporal o petita maregassa el mar entri més endins i provoqui inundacions”, ha assegurat.
El Maresme, territori especialment vulnerable
Els experts han assenyalat les costes rígides com la del Maresme, les platges urbanes i els deltes de l’Ebre, del Llobregat i la Tordera -que s'està enfonsant a raó de 4 mil·límetres per any- com els territoris sobre els quals s’hauria d’intervenir amb major celeritat. “La Generalitat ho sap, el govern central també, però el problema és que hi ha divergències d’opinió entre els uns i els altres”, ha comentat Pagès. Ha indicat que la “regressió” al litoral del Maresme és “molt evident”, però ha admès que “la quantitat de població i d’infraestructures que es veurien afectades és exagerada”. Així, ha posat sobre la taula la possibilitat de captar sorres o de fer recular la primera línia. Amb tot, ha avisat que aquestes són propostes complexes que requereixen una anàlisi exhaustiva per part d’enginyers i sedimentòlegs.
La platja del Callao afectada pel temporal Foto: R. G.
Tot i que s’ha mostrat convençut que “la mateixa recepta no serà aplicable a tot arreu”, sí que ha apostat per combinar les infraestructures clàssiques de formigó amb solucions naturals com ara l’ús de dunes o aiguamolls per protegir la costa. També proposen intercedir per "mantenir una amplada mínima de la franja costanera, de manera que no estigui afectat el passeig marítim o el mur de protecció". Ha valorat que en aquests espais pot ser útil crear cordons de sorra davant d'aquestes estructures.
En el cas concret del Maresme, ha reconegut que la solució està molt lligada a fer retrocedir el ferrocarril i la carretera. Tot i això, ha obert la porta a guanyar terreny cap al mar creant zones humides, les anomenades maresmes.
La dana, un avís
Preguntat per la devastació provocada per la dana, Pagès ha deixat clar que aquest cas és particular, perquè va tenir lloc en una zona de la Comunitat Valenciana “peculiar”, on el riu està desviat, a tocar de l’Albufera i envoltada de muntanyes altes al costat del mar. “Les condicions fan que quan es concentri aire calent en aquesta zona es produeixin pluges molt exagerades”, ha comentat. Ha recordat que hi van caure més de 700 litres en poques hores.
Sí que ha considerat que aquest episodi ha de ser “un avís” que “cal tenir els sistemes d'emergències i les infraestructures preparades”. Des del seu punt de vista, ha quedat demostrat que disposar de rius “ben canalitzats i nets no sempre té sentit”, perquè aquesta mena d’intervencions “artificials” el que fa és augmentar la velocitat i l’energia de les riuades, en el cas de la costa.