La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va lliurar dissabte passat les restes d'un soldat republicà que van morir durant la Guerra Civil als seus familiars de Sant Andreu de Llavaneres. La víctima és Josep Sans Cabot, que va morir al front de l'Ebre, i que ha pogut ser identificada durant aquest estiu gràcies al Programa d'identificació genètica de la Generalitat. Durant el retorn de les restes del soldat del Maresme, Ciuró va animar la ciutadania amb familiars desapareguts a deixar les seves mostres d'ADN a la Vall d'Hebron per poder-los trobar. Rosa Sans, filla del soldat llavanerenc mort el 1938, va lloar la tasca del departament tot assegurant que "mai ha perdut l'esperança".
Josep Sans Cabot va morir el 1938, quan la seva filla tenia tres mesos
Quan Josep Sans Cabot va morir el 1938, ell tenia trenta anys i la seva filla, Rosa Sans, tenia tres mesos. Ni ella ni la seva mare van perdre mai l'esperança de poder-lo trobar. De fet, fins i tot el van buscar sense èxit al Valle de los Caídos. Ara fa 11 anys la família el va inscriure al Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el gener del 2017 la Rosa va donar una mostra genètica seva al Laboratori Genètic de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. Gràcies a això, el Programa d'identificació genètica el va poder localitzar aquest estiu i aquest diumenge la seva família l'ha pogut enterrar al cementiri del seu poble, Sant Andreu de Llavaneres.
La filla del republicà va destacar la feina de la Direcció General de Memòria Democràtica i va considerar que ha "tingut molta sort" de poder trobar el seu pare més de vuitanta anys després de la seva mort. En el mateix sentit es va expressar Lourdes Saavedra, néta del soldat del Maresme, que ha subratllat la "feina immensa" que està fent la Generalitat per "recuperar fosses comunes en què hi ha desapareguts".
A Catalunya hi ha 700 fosses de la Guerra Civil
"Avui és un dia molt emotiu, però sobretot és un dia per donar esperança a les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme", va assegurar durant l'acte la consellera Ciuró. "Creiem que és de justícia històrica que el Govern de Catalunya ajudi les famílies de desapareguts a tancar el dol", va afirmar tot detallant que encara hi ha molta feina per fer, ja que a Catalunya hi ha 700 fosses de la Guerra Civil i només n'han obert 61. Davant d'això va demanar a les famílies que "no defalleixin" i que "deixin les seves mostres genètiques a la Vall d'Hebron". La consellera ha explicat que és indolor, que és gratuït i que fa molt més fàcil trobar els desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura franquista.