Els dos esquelets que a principis de març s'havien trobat a la zona de Can Doro es van convertir, a finals de la setmana passada, en una vintena, segons ha confirmat l'alcalde d'Argentona, Antoni Soy. Les restes arqueològiques són d'entre els segles VIII i XII i apunten a què en aquella zona hi podia haver hagut un cementiri. La importància de la troballa, comenta l'alcalde, no hauria de perquè aturar el conflictiu projecte urbanístic de la zona. La Plataforma en Defensa del Centre Històric d'Argentona s'ha apuntat una nova victòria en la lluita amb l'Ajuntament per intentar evitar que s'hi construeixi a la zona de Can Doro, on hi havia Cal Guardià, la masia del segle XVI que estava en el perímetre de protecció d'una casa de Puig i Cadafalch, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Segons explica la plataforma, la troballa els dóna la raó, ja que "fa dos anys i mig es va avisar a la Direcció General de Patrimoni de l'existència d'indicis de restes arqueològiques". A més, segons comenten, això podria significar 'l'enterrament definitiu' del projecte urbanístic de l'Ajuntament, que preveu la construcció de pisos, locals comercials i aparcaments en el centre històric del municipi.
Tot i això, l'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, no pateix pel futur del projecte urbanístic, ja que quan s'acabin els treballs arqueològics en un parell de setmanes, es cataloguin les restes i s'elabori un informe oficial, "si no es troba cap infraestructura important no té perquè aturar-se cap procés". Soy confia en què sigui així, ja que pel moment no s'ha trobat, "ni tant sols una paret del que pogués ser algun edifici".
La polèmica
La Plataforma en Defensa del Centre Històric d'Argentona havia aconseguit, fins al mes de març del 2005, endarrerir un projecte de l'Ajuntament que va iniciar-se al 2003 i que pretén construir pisos, locals comercials i aparcaments en el centre històric del municipi. Fa un any, la masia de Cal Guardia va anar a terra i l'objectiu de la plataforma va centrar-se en evitar que els interessos privats tiressin endavant una obra que també afectaria a la font de Sant Domingo i a dues mines dels segles XVIII i XIX.
Havent-se frustrat el primer objectiu d'evitar l'enderroc fins i tot s'hi van tancar un dies abans de la data de demolició, la plataforma reivindica un espai públic que no canviï radicalment la fisonomia del centre històric d'Argentona, a més d'haver demostrat amb les inspeccions arqueològiques que a la zona hi havia indicis que es poguessin trobar esquelets humans.
D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit fa uns mesos un recurs interposat contra l'acord d'enderroc del centre històric aprovat per la Comissió de Patrimoni. Segons el portaveu de la plataforma, Xevi Collet, la Comissió va fer cas omís d'uns informes tècnics que reclamaven la conservació dels edificis.
Per la seva banda, l'Ajuntament vol tirar endavant el projecte urbanístic que parteix de la cessió del seu 45% d'aquest espai del centre d'Argentona per la construcció de setze habitatges. A canvi, l'Ajuntament rebrà 82 places d'aparcament soterrat de les més de 100 que hi haurà, un centre cívic de 450 metres quadrats, i la urbanització d'una plaça pública.
Imatge de Can Doro amb cercles a les zones on s'han trobat restes.