“La peça de fa trenta anys la tinc penjada aquí al taller, em feia molta gràcia exposar-la. És un racó desaparegut de la ciutat, una zona que m’agradava molt, amb unes cases de pescadors i l’ombra dels arbres, des d’on vaig pintar una barca blava. Aquell quadre va ser seleccionat per a un concurs de pintura jove de la Sala parés de Barcelona. L’actual és una peça pintada molt més lluny, a l’illa de Roatán, entre Jamaica i Honduras, on vaig estar en unes vacances recents fent-hi snórquel i banyant-nos amb dofins a alta mar. És una illa salvatge, no tan explotada turísticament, i la vegetació és espectacular, les palmeres són tan frondoses que fins i tot es fa fosc quan passeges sota d’elles”.
“El fet d’haver de buscar una obra de fa trenta anys m'ha fet recordar una època plena de canvis i de noves sensacions, com també estava passant al país. Corrien els anys 80, jo acabava de tenir la meva filla i encara donava classes de biologia. El que havia aprés als tallers de pintura ho practicava els caps de setmana anant a pintar del natural . No va ser fins l'any 1988 que vaig prendre la decisió de dedicar-me de ple a la pintura. Vaig “‘embolicar-me la manta al cap’ com se sol dir. Amb molt d’entusiasme i perseverança vaig emprendre un camí ple de dificultats però molt gratificant. Ho segueixo fent perquè m’agrada investigar, aprendre del treball i de l¨atzar. Utilitzant una altra frase feta, si no he ‘llençat la tovallola’ i encara hi sóc , deu ser perquè ara fa trenta anys vaig prendre una sàvia decisió”.
Perfil
Marta Duran (Mataró, 1955), biòloga de formació, va aprendre pintura amb Pablo Mañe i Josep M. Martínez Lozano. Com Albert Alís, es va estrenar amb una exposició al Museu de Mataró l’any 1981. Des de llavors ha exposat arreu de Catalunya i també a ciutats com París, Copenhague, Gant, Miami o Nova York. Els paisatges, les marines i els jardins són la seva temàtica preferida, amb una marcada evolució des de la figuració cap a peces més abstractes, tal i com es pot apreciar en les dues obres que exposa a l’Espai Capgròs.
-