El futbol, els fenòmens identitaris, els colors, els oficis i un punt d’absurditat tornen a ser els trets característics del darrer projecte artístic del mataroní Martí Anson. Repeteix varis dels elements que ja va fer servir en el seu popular cartell-samarreta de Santes 2008 a l’exposició “El preu dels colors”, que presenta a la galeria Toni Tàpies de Barcelona. L’exposició té dos eixos, el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Mataró, dos equips que “confronten la identitat local amb la global”, segons explica l’artista. Amb aquest projecte, Anson pren part de la iniciativa“Fora de Joc”, una exposició conjunta de les galeries que integren el GIC (Galerías Independientes de Catalunya).
I com es planteja aquesta dualitat local i global? Anson proposa un projecte work in progress, que es va construint mentre dura l’exposició. Una paret està reservada per al Barça, l’altra per al Mataró. El propi artista mataroní s’encarrega d’anar pintant les parets setmana rere setmana, amb els colors del Barça i del CE Mataró respectivament només sí aquests guanyen els seus partits de cada jornada. Si el perden, ho fa amb els colors de la samarreta de l’equip contra el que han jugat. Resultat fins ara: la paret del Barça segueix de color blaugrana gairebé immaculat (només hi apareixen els colors de l’Athletic de Bilbao per l’empat de fa unes jornades), mentre que la del CE Mataró, immers en una ratxa nefasta de resultats, és un poti-poti de colors (els de clubs com el Montcada, Montañesa i Marianau Poblet per exemple). “No m’esperava que anessin tan malament, m’estan donant moltíssima feina”, bromeja Anson, que destaca que tot el component estètic de l’exposició “ve donat de fora, fruit dels resultats, sense que jo pugui proposar cap qüestió estètica o formal”.
L’artista mataroní no té pèls a la llengua a l’hora de definir el projecte de “bastant absurd”, però “El preu dels colors” té un transfons a considerar. Anson contraposa per un costat la cultura local, empetitida i amb la seva dosi de fracàs (el mal moment del CE Mataró). Per l’altre, la cultura global, representada per un Barça triomfant, amb la qual s’identifiquen molt més els mataronins que no pas amb el seu club local. A més, reflexiona sobre els citats “preu dels colors”, uns colors que conformen els equips esportius que representen la ciutat, però també els símbols de comunitats i països, i que mai són gratuïts. “Un cop nascut, ja no pots canviar de colors en cap cas”, destaca Ansón, que veu en el futbol l’exponent més popular, però no l’únic, d’aquest fet. L’exposició es complementa amb una paròdia de diari esportiu anomenat “Fumbol”, composat per articles, anuncis, tires i material de tot tipus, recopilat pel propi artista i que fan referència al pes identitari dels colors. Anson ha volgut destacar també el suport de Pintures Civit I Pyma per fer possible el projecte.
Pintor de paret
Com tots els projectes del creador mataroní, “El preu dels colors” és polièdric i pren dimensions inusitades. En aquest cas, Ansón ha constituït legalment una empresa de pintors de parets. En cada nova iniciativa, s’endinsa en un ofici nou. Amb “Fitzcarraldo” es va passar 55 dies treballant en la construcció d’un veler Stela 34; va aprendre a fer de paleta per reconstruir Can Fàbregas a escala al desert de Nou Mèxic; i ara es passa al sector del brotxa grossa. “M’agrada ficar-me en coses que no he fet mai, que no saps com sortiran i que de fet tenen un cert risc”, destaca. El més sorprenent és que ja l’han contractat per a pintar una casa amb els colors de l’equip del seu propietari.
-