Els dilluns no solen donar peu a gaires llegendes. I menys quan es lleven amb el cel gris i amenaça de pluja. Una de les moltes peculiaritats de Sant Jordi és aquesta rara combinació de dia festiu i laborable, que obliga a fer certs equilibris per gaudir de la diada sense deixar d’atendre les obligacions de la feina. Els catalans tenen un màster en resoldre aquesta dicotomia sense sortir-ne malparats, però matar el drac en dilluns requereix un sobreesforç. Primer cal desempolsar-se la mandra, obligar-se a mirar el dia amb més bons ulls que el que sol ser habitual i deixar-se impregnar, poc a poc –perquè avui fins i tot al cavaller Sant Jordi li costa més arrencar- del perfum de les roses que omplen les parades a cada cantonada, i també del sol que a intervals venç els núvols amenaçadors –i un plugim intermitent i molest- i il·lumina els estands a vessar de novetats literàries.
“Sant Jordi en dilluns? Perfecte! Quina millor manera hi ha de començar la setmana?” pregunta en Joan, que passeja amb la seva dona entre les parades de llibres de la plaça de Santa Anna. Són botiguers, avui treballen, però s’han escapat una estona per triar els llibres i gaudir de la Diada. Destaquen entre la munió d’infants i adolescents que formen les visites escolars i que omplen la plaça. “Hem comprat l’últim d’en Punset, i ara estic buscant un llibre de fotografies de Mataró per al meu pare”, explica. A la Zaida i la seva parella els toca treballar a la tarda, així que aprofiten aquest matí. “No hem remenat gaire, perquè jo tenia molt clar quin llibre volia”, explica la Zaida. L’escollit és Carloina s’enamora, del popular autor italià Federico Moccia. L’Anna i el seu marit, en canvi, han decidit agafar-se el dia lliure. “Ho acostumem a fer, per a nosaltres Sant Jordi és la gran festa de l’any”. Fan temps entre llibres i roses a l’espera de reunir-se a dinar amb la seva filla. Ell es mira un exemplar de Grans Esperances, de Charles Dickens, de qui enguany se celebra el 200 aniversari. També hi ha lloc per als grans clàssics a la Diada.
Sembla que no hi haurà un únic gran triomfador entre els llibres més venuts. Des de la parada de la llibreria Robafaves, expliquen que la cosa està força repartida. De moment, els títols més demanats són Quan erem feliços, de Rafael Nadal; El enredo de la bolsa y la vida, d’Eduardo Mendoza; La dona veloç, d’Imma Monsó, i El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón. Bea Prados, de Robafaves, explica que les vendes s’han animat força aquest dilluns. “Estem instal•lats a la plaça des de divendres, però tot i que hi ha hagut molt ambient, durant el cap de setmana la gent ha mirat i remenat més que comprar”, explica. El capritx del calendari ha fet que enguany la Diada serveixi com a culminació de diversos dies d’aire festiu. Mataró ha viscut tot el cap de setmana al carrer, gràcies a nous actes com el Ball de Nit de dissabte, les propostes per al públic familiar o el Llibre Gegant de Contes alternatiu que va tenir lloc ahir diumenge, amb un gran èxit de participació.
Els ulls de la Remei no es passegen per les novetats literàries ni pels infal•libles best-sellers de cada any. Busca quelcom més específic, tot i que està tan contenta que li costa prestar atenció a la recerca. “Volem algun llibre que ens doni consells per educar els fills, perquè ens acaben de dir que serem pares”, diu emocionada. Explica que feia molt temps que ho buscaven, que els ha costat, i avui, dia de Sant Jordi, finalment els han confirmat que ho han aconseguit.
Entitats en rosa
Tot el teixit social mataroní aprofita Sant Jordi per treure la seva parada de roses, fer una mica de calaix i donar-se a conèixer entre els seus conciutadans. Un exemple és l’AFIMAT, l’associació d’afectats de Fibromiàliga i Síndrome de Fatiga Crònica, que s’han instal·lat a la Riera. A més de les roses, ofereixen llibretes, pins i altres objectes realitzats al taller de manualitats de l’associació, i llibres que han rebut en donació. Destinaran els diners recaptats a finançar les seves activitats. “Però, sobretot, la parada ens serveix per fer vida social amb els nostres associats, per donar-nos a conèixer i per sensibilitzar sobre aquesta malaltia”, explica Diana Peix, presidenta de l’AFIMAT. La fibromiàlgia és una d’aquelles “malalties invisibles”, en paraules de la pròpia presidenta, per la qual cosa tots els actes de difusió són imprescindibles. Sant Jordi és una tribuna immillorable.
-