Fa deu anys que la mataronina Maria Lluïsa Castany viu a la residència Mare Nostra. «Vaig venir provisionalment per una ruptura de fèmur i m'hi vaig quedar», comenta. Castany és a la seva habitació del carrer Esplanada conversant amb la seva germana menor, Joaquima, que fa un any que també resideix al centre. «No podré anar a la festa dels 25 anys perquè la Joaquima no pot sortir amb la cadira de rodes i no la vull deixar», lamenta. «Això no serà problema perquè a la celebració hi anirem tots, fins i tot els residents amb cadira», anuncia el president de la Fundació Mare Nostra, Narcís Majó, cosa que provocan el somriure de les germanes.
Narcís Major és fill dels fundadors del centre, Assumpció Clavell i Joan Major, que el 8 de juny de 1981 van inaugurar la primera residència privada de Mataró. «Llavors hi havia poca oferta per als avis, i era sobretot de beneficiència», recorda Majó. Aleshores el centre només ocupava la quarta planta de l'edifici actual i tenia capacitat per a catorze àvies. Ara ocupen també la primera i segona plantes amb una oferta de 42 places. Majó explica com ha canviat el perfil dels avis: «Abans venien persones que encara es valien per elles mateixes però actualment la gent ve quan té un grau més alt de dependència». Per això la residència es va convertir en un centre assistit. «El que molta gent no sap és que ara som un centre mixt, no només femení com als inicis», explica Majó, referint-se a l'únic resident masculí.
Algunes pedres al camí
La residència Mare Nostra va passar per uns moments complicats quan l'any 2003 l'Ajuntament va estar a punt de clausurar les instal·lacions al·legant que no tenien la llicència corresponent. «La legislació ha canviat i no es permet un centre tan familiar com aquest», diu Majó. Ara la llicència s'està tramitant i la Fundació ha preparat un projecte d'ampliació i unificació de les tres plantes, fins ara independents: «L'avantatge d'aquest sistema és que els residents se senten ben bé com a casa, però no està acceptat». El projecte connectarà les tres plantes des de l'interior i crearà un centre de dia al baix. «El problema és que alguns veïns no volen veure els avis per l'escala comuna», es queixa Majó. «Sembla que se'ls vulgui apartar de la societat, ja no se'ls té tant en compte. Si abans els grans eren els qui sabien més, ara qui sap més és Internet», afegeix el president.