L’Escola Pia Santa Anna compleix aquest 2012 el seu 275è aniversari. El centre educatiu més antic de la capital del Maresme ho celebrarà amb diversos actes que commemoraran gairebé tres segles ensenyant a les aules. I ho faran amb activitats i trobades que puguin tocar tots els elements que han fet forta l’escola durant tants anys. Que tothom trobi el seu espai en una efemèride que és cosa dels milers d’alumnes que han passat per les classes de l’Escola Pia. Un centre que segueix escrivint la seva història com fins ara: creixent, innovant i responent als reptes educatius de la societat.
1 de gener de 1738. Data d’inici oficial de l’Escola Pia Santa Anna a Mataró. Les necessitats de l’Ajuntament de la ciutat per poder formar els seus ciutadans van fer que negociessin durant anys amb els escolapis, però no va ser fins al cap de gairebé 30 anys més tard que aterrarien a Mataró, després que l’escull principal –no es podia ensenyar filosofia a alumnes que no fossin escolapis- deixés pas a un ensenyament més obert. D’aquesta manera, tal i com explica el Pare Florensa, Mataró rebia un centre que serviria “per formar als mataronins i tirar l’economia de la ciutat endavant”. “L’Ajuntament va anar a buscar a l’Escola Pia perquè fes aquesta funció, ja que abans només hi havia mestres particulars amb molt poca preparació”, afegeix.
Tal i com explica el Pare Florensa, la “preparació dels mestres –estudiosos del temari, fent pràctiques abans de donar classe- i el fet que n’hi havia cadascun per les classes d’escriure, llegir o l’aritmètica” provocaven que es donés una educació superior a la dels professors fora de l’escola. La relació entre Mataró i l’Escola Pia, a més, es va anar fent propera des del primer moment. “Mataró era una ciutat de mar i comerç, i l’escola donava classes per fer cursos de nàutica per exemple per contribuir i ajudar al creixement de la població”, explica Florensa, que segueix: “Més endavant, a finals del XVIII, també s’ensenyava agrimensura per respondre a la necessitat d’aprendre agricultura a la ciutat”.
Valors en plena industrialització
Durant el segle XIX, un dels papers que l’Escola va jugar és el d’inculcar “valors com l’honradesa, la fidelitat o l’austeritat; els alumnes aprenien aquestes coses a l’escola, i sortint d’aquí es podien convertir en empresaris fent les coses amb la consciència i el tarannà de l’escola; això fa que fos una eina social important perquè no hi hagués conflictes com passava en altres territoris com Terrassa”. Pel Pare Florensa, això i la capacitat d’adaptació de l’escola l’han mantingut vigent amb el pas del temps. “Durant el transcurs del segle XIX es va fer un pla d’ensenyament des de l’Estat, i es va transformar l’estudi i les classes que s’impartien; els escolapis van haver de canviar la formació per adequar-se a les noves ciències i el nou format d’estudis de batxillerat”.
Paral·lelament, l’escola seguia creixent amb les finques al voltant d’on es troba actualment Santa Anna centre, des de la Fonda del Pardal al solar on es va construir, el 1789, l’actual església de Santa Anna.
Va ser l’època on es van treure poders a l’Ajuntament per tenir escoles. Això va provocar que no es rebessin ajudes del consistori, a banda que la llei de desamortització de Madoz va fer que aquests perdessin els béns del comú dedicat a escoles o hospitals. Sense finançament, es van haver de trobar recursos mitjançant “lloguer de locals que tenien en propietat, l’església gràcies al culte i que significava un terç dels ingressos, els internats que també donaven una mica i els recomanats, alumnes que anaven a l’escola i es quedaven després, fet pel que es pagava una certa quantitat”. A finals del segle XIX, això sí, es va anar introduint el pagament d’una part de l’alumnat mentre una altra era gratuït precisament perquè aquests recursos eren força limitats.
Llegeix la segona part del reportatge clicant a l'enllaç.
-