Fa 45 anys que Josep Maria Clariana va començar a treballar a l’Ajuntament de Mataró, dels quals 33 ho ha fet com a director de l’Arxiu Municipal, convertint-se en un rostre ben conegut i familiar per a tots els historiadors i documentalistes de la ciutat. Va començar a l’arxiu l’any 1984, quan les instal·lacions estaven situades al segon pis de l’Ajuntament. 12 anys després es va traslladar a Can Palauet, la seva seu actual. “Abans no hi cabíem a l’Ajuntament i, quan vam inaugurar ales noves instal·lacions pensàvem que no podríem omplir mai aquell espai”, recorda Clariana, reconeixent que “ara, en canvi, ja ens estem quedant petits un altre cop”.
De forma paral·lela, el director de l’Arxiu sempre ha estat estretament vinculat a la Sala Cabanyes, on ha col·laborat en obres com Els Pastorets o fins i tot fent de director en una adaptació del conte de la Blancaneus. Ara, amb 63 anys, Clariana es jubila de forma anticipada, molt satisfet de la feina feta durant tants anys: “L’he feta amb molt de gust i no me’n vaig ni cansat ni estressat, sinó molt content”.
Com és la tasca d’arxiver?
Poder estar en contacte amb la història de Mataró per a mi ha estat apassionant. La tasca d’arxiver és una feina que t’ha d’agradar, imagino que com totes, i jo he tingut aquesta sort. Amb la documentació de casa sempre m’ha agradat col·leccionar coses, ordenar-les i tenir-ho tot ben classificat: llibres, postals, fotografies, etc. Per tant, és quelcom que ja portava una mica amb mi.
Quins documents valuosos es poden trobar a l’Arxiu Municipal?
Per exemple els llibres d’actes, que donen la pauta del que ha anat decidint cada ajuntament al llarg dels anys. Són com el diari de l’activitat política municipal al llarg de la història. També tenen especial valor els expedients sobre el creixement de la ciutat, com els projectes d’urbanització o el projecte de clavegueram de Josep Puig i Cadafalch.
Com és el públic que visita l’arxiu?
Un arxiu no és una biblioteca. La documentació que guardem és única en el món, només es pot trobar aquí. Per tant, la consulta d’aquesta documentació és molt més específica i els usuaris són més minoritaris.
Potser s’hauria d’obrir a més gent?
L’estadística de la consulta en un arxiu no s’hauria de mesurar tant en les persones que venen físicament, sinó en la consulta que es pot fer dels documents que hi ha. Per tant, s’ha d’anar cap a la digitalització, posar en línia els documents i que aquests puguin ser accessibles per tots.
Com era Mataró abans i ara?
Quan vaig entrar a treballar encara era l’època franquista i Mataró era una ciutat bastant hermètica. Només ens hem de fixar com eren Les Santes abans, que la gent marxava de vacances perquè no hi havia cap al·licient, i com es viuen ara.
I ara que et jubiles, què faràs?
Em dedicaré a organitzar els meus papers. Marxo molt content d’aquests 33 anys. Els arxius recullen la documentació, la classifiquen, la guarden, però també la serveixen. Aquesta és la gran satisfacció: que els documents guardats tants anys tornin a ser útils.