Alemanya va ser el destí de l’Arcadi Valls, un jove mataroní de 28 anys que a finals del mes de juliol de l’any passat va decidir provar sort en aquest nou país. Ho va fer amb un programa de formació professional dual per a aprenents de gestió hotelera. Des de llavors ha viscut a BadDüben, un petit poble situat a una hora de Leipzig, la segona ciutat més poblada de l’est d’Alemanya, on té previst traslladar-hi la residència. Després d’aquests mesos d’experiència en el seu nou país, l’Arcadi defineix Alemanya com un estat “amb cultura individualista, introvertida, analista però molt respectuosa i eficient”.
Per què vas decidir marxar?
Havia intentat enrolar-me dues vegades en un programa de formació professional dual per a aprenents de gestió hotelera aquí a Alemanya i a la tercera va ser la vençuda. El que realment em va empènyer a marxar va ser el repte de compaginar l’aprenentatge de la llengua amb la formació i la feina en un hotel.
T’has pogut adaptar bé?
No massa, perquè just ara marxo del poble que se m’havia assignat. Però crec que és un canvi positiu i del tot necessari, perquè és evident que el poble no m’aporta l’entorn jove, dinàmic i internacional que buscava quan vaig marxar, ni m’ofereix les possibilitats de Leipzig.
Què és el que més t’ha sorprès?
L’ordre, serietat i eficiència aplicats a tots els àmbits. Des de la burocràcia que hi ha darrere de qualsevol tràmit fins al reciclatge de qualsevol material, passant per la mentalitat típica alemanya de puntualitat i organització. Per exemple, en el tema del reciclatge, fins i tot separen els vidres segons el color i, en retornar segons quines ampolles de plàstic i llaunes, et donen 25 cèntims per cadascuna! Absolutament tots els conductors posen sempre l’intermitent i tots els vianants s’esperen que es posi el semàfor en verd encara que no passi cap cotxe. Destaco també la impossibilitat d’improvisar i el silenci i el respecte en llocs públics. Inclús a l’autobús està prohibit parlar pel mòbil!
Molts contrastos amb Mataró?
La conducta que té la gent. Com de respectuosos, distants i curosos són. Més que un mecanisme de defensa asocial, crec que valoren la privacitat i te la donen com a senyal de respecte. Inclús amb aquells amb qui creus haver creat una relació i compartit bons moments, resulta complicat tenir-hi una continuïtat. S’ha de picar pedra i tenir paciència si vols que s’obrin a tu.
Alguna anècdota?
En un lloc tan quotidià com un supermercat es pot parar el temps. Si no aguantes la pressió de veure un grup de gent mirant-te i esperant que acabis de guardar el que compres a les bosses, millor que no hi vagis. Si no estàs prou entrenat, notaràs com se’t claven les mirades impacients de la caixera i dels que s’esperen darrere.
Què trobes a faltar?
El bon temps i sobretot tenir la platja a 5 minuts a peu i la muntanya a 15 minuts en cotxe. Però segueixo tenint present Mataró, això per descomptat! No me’n perdo detall i constantment estic connectat a través de Whatsapp, Twitter, Facebook i Skype.
Penses tornar a Mataró?
Passats un parell d’anys més aquí a Alemanya la meva idea és mudar-me a Itàlia o a algun país de parla anglesa.
-