Per què hi ha musulmans vivint a la nostra societat que es radicalitzen fins al punt d'unir-se a la lluita gihadista i al terrorisme? Una pregunta de resposta molt complicada que va centrar la taula rodona celebrada divendres passat, dia 6, a la biblioteca Antoni Comas, amb l'antropòleg Jordi Moreras, expert en Islam, i la periodista de TV3 Anna Teixidor, que ha fet diversos reportatges sobre el tema i ha publicat el llibre 'Combatents en nom d'Alà". Promoguda per Al Ouahda, l'entitat que gestiona l'oratori de Rocafonda, la trobada va omplir la sala d'actes de la biblioteca Antoni Comas on durant més de dues hores es va debatre sobre els motius econòmics, socials i culturals que poden fonamentar aquests casos de radicalització.
Teixidor va relatar alguns dels casos reals que ha conegut de joves catalans i espanyols, molt sovint nascuts aquí o que hi viuen des de molt petits, que s'han sumat a la causa gihadista. "Ens enganyem si pensem que les raons són sempre de caire socioeconòmic, de rics i pobres", va apuntar la periodista. Estat Islàmic o Al-Nusra han aconseguit atreure no només joves desesperats, sinó també professionals qualificats de tota mena, com ara enginyers, fusters, jutges o lampistes.
Poder propagandístic
Però com pot ser que els grups terroristes aconsegueixen convèncer gent de perfil tan diferent? Darrere hi ha un fort component ideològic i d'instrumentalització de la religió, que es vehicula a través de l'impressionant aparell de propaganda que tenen aquests grups, amb televisions, revistes pròpies en anglès i francès i un ingent treball a les xarxes socials, que reuneix un centenar de professionals en diverses productores. Tots ells amb un missatge clar. "Et diuen que tu ets l'escollit, que no tothom hi pot anar, que els teus pares, professors i amics no ho entendran", va relatar Teixidor.
Manipulació i reduccionisme
Moreras, especialista immigració i pluralisme religiós, va assegurar que els grups gihadistes manipulen la religió. "Fan una interpretació ideologitzada d'uns elements doctrinals agafats amb pinces i descontextualitzats". Moreras considera que aquesta "lectura reduccionista de l'edifici teòric és la principal amenaça que viu la tradició islàmica", com ho demostra l'èxit que té aquest missatge a l'hora de captar seguidors. "Imposar una única manera d'entendre l'Islam és carregar-se la seva herència històrica i cultural, la seva diversitat i riquesa", va reiterar l'antropòleg.
Moreras també es va mostrar molt crític amb la visió que es té des d'Europa i Occident de la religió i la cultura musulmanes. "Aquí el que ens preocupa és que els musulmans decideixin seguir sent musulmans, no entenem que visquin entre nosaltres però vulguin mantenir i mostrar la seva identitat religiosa". Incapaços d'assumir que vulguin "mantenir-se ferms en les seves conviccions", els europeus creem "una alteritat insuperable, un 'nosaltres' i un 'ells' que impossibiliten que formin part de la nostra societat". Una barrera que dificulta la tan anhelada "integració" i que en part podria ser un dels trampolins cap a la radicalització d'alguns membres de la comunitat.
Radicalització que es percep en signes preocupants. Teixidor va explicar que va començar a interessar-se en tot aquest tema quan es va assabentar que a ciutats de l'àrea metropolitana es feien "homenatges a màrtirs". I va apuntar que s'han viscut casos d'infants de famílies musulmanes que a l'escola han presentat redaccions o dibuixos on s'hi entreveu la petjada del missatge d'organitzacions com Estat Islàmic. " A Catalunya hi ha un corrent important que simpatitza amb el gihadisme i en determinats nuclis els radicals superen els moderats", va constatar. Abdessamad El Bakali, president d'Al Ouahda, va apuntar que aquests casos de radicalització "ens fan molt mal com a comunitat i com a ciutadans".
Moreras, Teixidor i El Bakali