El TecnoCampus és un dels principals actius de la ciutat. El parc universitari, tecnològic i empresarial es va inaugurar el novembre de 2010 per redefinir el model econòmic i l'educació a la ciutat, amb una inversió de prop de 60 milions d'euros. Cinc anys després presenta xifres que validen l'aposta. Ha doblat l'oferta universitària de graus, màsters i post-graus (16 en total), per arribar fins als 3.000 estudiants. Compta amb una plena ocupació empresarial, amb prop d'un centenar d'instal•lades i amb llista d'espera. Durant l'any 2015 ha acollit 306 congressos que van acollir uns 30.000 assistents. Però encara queda molta feina per fer. La transferència de coneixement de la universitat a l'empresa i la incidència del TecnoCampus en l'economia del territori poden millorar. A més, el recinte s'està quedant petit i ja es pensa en l'expansió pels entorns. Per últim, la internacionalització universitària i empresarial també ha de ser prioritària.
"El projecte es va idear per obrir nous camins econòmics a la ciutat, i avui ja és un motor per Mataró", explica l'alcalde, David Bote. El seu concepte es va plantejar en el Pla Director aprovat l'any 1999. L'any 2010 es va materialitzar amb la inauguració del parc i aquest 2015 se'n pot veure tot el seu potencial. que considera que ara cal reforçar aquella aposta. "Durant aquests cinc anys hem aconseguit donar contingut al projecte", explica el director general del TecnoCampus, Jaume Teodoro, que considera que el parc empresarial i universitari és ja "una icona de progrés a la ciutat, que genera orgull i sentiment de pertinença mataroní. L'alcalde, però, apunta que hi ha reptes de futur que cal encarar. "Hem d'aconseguir que retorni a la ciutat la gran despesa que hem fet en ell per convertir-lo en una realitat", assenyala.
Transferència al territori
Bote fa referència a la necessitat de potenciar la transferència de coneixement de la universitat a l'empresa, i que l'impacte d'aquestes empreses es deixi notar a la ciutat i al territori. "Quan va néixer el Tecnocampus ja es parlava de crear un districte del coneixement, ara és el moment de planejar-lo i executar-lo", apunta l'alcalde. Teodoro coincideix que aquest vincle del TecnoCampus amb les empreses del territori i de fora "té molt marge de millora". Aquesta millora passa, entre d'altres coses, per potenciar una recerca científica i tecnològica més basada en les necessitats concretes de l'entorn.
Expansió als entorns
Bote es mostra prudent a l'hora de parlar d'expandir les instal•lacions. "S'ha de pensar amb molta cura", diu. El director general del TecnoCampus té molt més clar que aquest creixement és imprescindible. "Ara mateix tenim el parc ple i això pot ser un problema si una de les nostres empreses vol créixer quedant-se a les nostres instal•lacions", apunta Teodoro, que avisa que "podem perdre tot el que hem guanyat en aquests cinc anys" si això no s'afronta. "Per què no podem imaginar nous espais?" es pregunta Teodoro. Menciona, per exemple, l'ampliació del projecte TecnoCampus Salut, on l'Escola Superior de Ciències de la Salut es rodegi d'empreses biotech i de l'àmbit assistencial. O la confluència d'empreses innovadores, nous equipaments educatius (el futur centre d'FP integral) o una residència d'estudiants al sector Iveco-Pegaso. "Com si fos un districte 22@", resumeix.
Internacionalització
Per a Teodoro, l'altra gran necessitat del TecnoCampus és la internacionalització, per tenir rellevància en un entorn molt competitiu i globalitzat: atreure estudiants d'altres llocs del món, plantejar oferta acadèmica en altres llengües com l'anglès, oferir graus conjunts amb altres països, o establir ponts empresarials i tecnològics amb parcs d'altres punts del món perquè les empreses locals puguin desembarcar en nous mercats.
Qui ho liderarà?
La dimissió anunciada la setmana passada de Miquel Rey com a regidor de Promoció Econòmica deixa dubtes sobre qui serà el president del TecnoCampus. "La seva marxa no és una bona notícia", ha dit l'alcalde. Rey s'ha ofert a mantenir aquest càrrec. "Si el govern ho creu convenient jo hi estic disposat", afirma, tot i que no busca "cap mena de personalisme ni d'estorb". Des del PSC, integrant del govern junt amb CiU, es prefereix que el president sigui alhora regidor, cosa que Rey ja no compleix. Davant d'això, una de les possibilitats més clares és que el seu lloc l'ocupi Dolors Guillén, número 8 de CiU a les darreres municipals, i que el substituirà com a regidor al govern. La decisió es prendrà en la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte de Govern, convocada aquesta setmana a petició del PSC. Jaume Teodoro demana que el nou president o presidenta tingui "competències suficients per entendre el present i visualitzar el futur", amb "sensibilitat de ciutat, vers la innovació i la indústria del coneixement".
-