Com vas entrar en contacte amb la coral?
Hi sóc des de 1984, un any després del seu naixement. Vaig assistir com a espectador al seu primer concert (van interpretar la Cantata de Santa Maria de Iquique). Llavors estava ja molt vinculat a moviments pacifistes i d’objecció de consciència i la coral em va semblar un bon vehicle per poder expressar-hi les meves idees.
26 anys després, n’ets el director, en substitució de l’alma mater del projecte, Genís Mayola. T’imaginaves una trajectòria tan llarga en el sí de la coral.
Des del primer dia que hi vaig entrar, em va semblar un projecte a llarg termini. Irradiava un entusiasme que feia preveure la seva projecció en el temps. També tenia a veure amb l’efervescència del moviment pacifista en aquella època
Un moviment que ja no és el mateix, que potser ha perdut força amb el pas del temps...
És cert que ha canviat en molts sentits. Abans estava molt enquadrat en la lluita entre els dos grans blocs (occidental i soviètic). En tot cas, sempre ha existit el pacifisme “d’ocasió”, més superficial i lligat a conflictes puntuals. I actualment potser no travessa el seu millor moment, hi ha altres moviments polítics que han aglutinat gent més jove. Però la base ideològica i cultural del pacifisme segueix existent. Els que ho som, els que bevem de fonts com Tolstoi o Ghandi, ho entenem com una filosofia de vida.
La vostra és una coral que entén la música com un element de lluita per aconseguir la pau.
Tothom, independentment del seu ideari polític, pot expressar el seu pacifisme a través del cant. Molts prefereixen aquesta via enlloc de la política o una altra manifestació artística. Cantar resulta molt gratificant, i encara més si darrere hi ha un missatge fort. Se senten partícips d’aquest moviment a través de la seva veu. Això és el que ha fet que la coral perdurés. Perquè a vegades una cançó val més que mil discursos.
La clau també resideix en l’elecció d’un repertori compromès.
Som una coral pacifista, a nosaltres no ens toca cantar la Sardana de les Monges, per exemple. De fet, ens podem definir com una coral de cantautors, perquè interpretem les seves cançons. No ens limitem a cantar, sinó que transmetem un missatge, això és el que la gent ve a escoltar. Vestit amb la música, aquest missatge es transmet amb molta més profunditat. Està clar que les nostres cançons no resolen res, però prestem la nostra veu als moviments socials, i ajudem a que tinguin més entusiasme i més implicació.
No hi ha cap coral similar a la vostra en el panorama català?
Com a mínim nosaltres no en coneixem cap que canti a favor de la pau de manera tan temàtica i persistent. Molts dels assistents als nostres concerts, que no ens coneixien prèviament, ens diuen al final que s’han sorprès molt, perquè s’esperaven un recital de cant coral clàssic i acaben assistint a un acte de ressonància sociopolítica. Des del primer moment ens perceben com una coral diferent, i això també ens gratifica.
Això es deu al repertori que utilitzeu o a les sensacions que transmeteu?
Més enllà dels textos que musiquem i cantem, darrere nostre hi ha una tradició, un sentiment de pertinença a un grup que expressa el seu rebuig a la violència i a la guerra. Ja fa molts anys que Mataró i el maresme tenen la coral com a punt de refereència per manifestar aquest sentiment. És un fet que es transmet d’un cantaire a l’altre, i també a totes les entitats i grups amb le sque treballem o hem col·laborat. Som, en resum, un moviment social que recull les aspiracions pacifistes de la gent de la ciutat i de la comarca.
Com ho fa la coral per mantenir una identitat pròpia després de tants anys?
Tota coral és un lloc d’entrada i sortida de gent. Som una vuitantena de cantants, i el grup s’ha renovat molt. Malgrat tot, es manté un grup de cantaires que tenen una fidelitat a prova de bomba, que hi són des del primer any i que han transmès la tradició pacifista als nous membres, cosa que ha permès que el projecte no es desvirtués. Malgrat tot, no crec que haguem de ser excessivament puristes. Un dels reptes que tenim, però, és rejovenir la coral, buscar noves veus més jovs que ens ajudin a trobar un relleu generacional.
-