Donar a conèixer el poeta Josep Punsola més enllà de Mataró, i que la capital del Maresme es faci més seva l’obra d’Espriu. Aquests són els objectius compartits de les celebracions de l’Any Espriu i l’Any Punsola a Mataró. El creador de Primera història d’Esther i l’autor del poema ‘No fa tanta por la mort’ van néixer el mateix any, el 1913. Les seves obres presenten alguns trets coincidents, però es tracta de dos autors d’una dimensió molt distinta. Espriu és un dels escriptors més venerats de lletres catalanes, i Punsola, que va morir molt jove, és molt més desconegut, sobretot fora de la seva ciutat natal. “Les comparacions sempre són odioses, posar-los en un pla d’igualtat no seria just”, explica Roser Trilla, que forma part de la comissió organitzadora de l’any Punsola. Diverses entitats ciutadanes s’han reunit per organitzar actes al llarg de l’any a l’entorn de la figura i l’obra del poeta mataroní. L’any Espriu també la seva pròpia comissió ciutadana local. Van per separat, per no perdre identitat pròpia, per evitar que els perfils de cada autor es difuminin, tot i que coincidiran en alguna cita del calendari durant aquest 2013. La direcció de Cultura de l’Ajuntament els dóna suport logístic.
L’Any Espriu és un esdeveniment d’àmbit català, promogut per la Generalitat, que té a Santa Coloma de Farners (la seva ciutat natal), Barcelona i Arenys de Mar (la seva pàtria d’infantesa) com a principals punts d’atenció geogràfics. Però Mataró s’hi vol sumar, perquè la ciutat també forma part de l’imaginari que conforma el món mític de Sinera (anagrama d’Arenys) creat per Espriu. Es tracta d’un autor molt estimat, no tan sols per la seva vàlua literària –manifestada en obres de teatre com Antígona o en reculls poètics com Cementiri de Sinera- sinó pel seu compromís amb Catalunya durant els moments més durs del franquisme i la postguerra.
Si Mataró s’afegeix a la resta del país per commemorar la figura d’Espriu, en el cas del poeta Punsola la ciutat vol que la resta del país se sumi a ella en la reivindicació de la seva figura. Josep Punsola és un dels poetes més llegits a la ciutat, i la seva mort prematura l’any 1949, amb tan sols 36 anys, va truncar una trajectòria que l’hauria pogut fer molt més conegut del que és ara. Punsola va ser una figura molt destacada de la cultura mataronina, que va ajudar a dinamitzar i a donar nova vida en una època especialment fosca. Membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya, poeta, guionista de pel·lícules amateurs com Porta Closa d’Enric Fité, lletrista de les Cançons de Muntanya amb Elisard Sala, i un llarg etcètera configuren el seu currículum creatiu, amplíssim tot i la brevetat de la seva vida. “Hem celebrat amb anterioritat diversos aniversaris de la seva mort, ara toca commemorar un naixement”, apunta Trilla. I recordar a mataronins i foranis el valor literari de la seva obra. “Punsola era un gran vitalista”, explica Trilla, professora de llengua i literatura catalana a l’institut Alexandre Satorras. Els seus poemes desborden vida, fins i tot quan parlen de la mort, i són un cant a l’amor i a l’amistat des de la senzillesa. “De cap manera va ser un poeta menor, tot i que mai va poder revisar la seva obra perquè no va tenir temps”, assegura.
Els actes programats
Els actes de celebració de l’any Punsola arrenquen aquest dijous, dia 21, amb la conferència que oferirà Jaume Vellvehí al Saló de sessions de l’Ajuntament. Entre les propostes que ja estan programades, destaca la ruta literària “El Mataró de Josep Punsola”, que tindr’a lloc el 27 d’abril i passarà per diferents punts de la ciutat vinculats a la vida i l’obra del poeta. L’onze de maig se celebrarà la Caminada a la Roca d’en Punsola, sortint des de Torre Ametller. A l’arribada, es llegiran diversos poemes. Pel que fa a l’Any Espriu, destaca el 5 d’abril, destaca la xerrada ‘L’espriu que vam conèixer, amb l’escultor Manuel Cusachs, el dramaturg Carles Maicas i el fotògraf Ramon Manent, a Can Palauet. Cusachs serà el protagonista de l’exposició ‘El caminant i el mur’, na mostra de la sèrie d’escultures que l’artista va realitzar entre els anys 1979 i 1987 inspirades en l’obra El caminant i el mur d’Espriu. Es podrà veure al Museu de Mataró. El 27 de juny a la biblioteca Antoni Comas es podrà assistir a una lectura dramatitzada de les cartes que Salvador Espriu va escriure al catedràtic mataroní que dóna nom a l’equipament. I el 20 de juliol, les celebracions de l’Any Punsola i l’Any Espriu s’uniran en un maridatge de vi i poesia, amb lectures de l’obra dels dos autors al Celler Castellví.
-