Per més voltes que doni al cas, això és el que penso deu haver passat respecte de la nova -i molt ample-, via que ara s’estén just al costat de l’escullera de protecció que s’ha bastit a la costa, en direcció a Cabrera. Només posar de manifest la situació “estranya” -per dir-ho suau-, en que es troba dita via ja que, si per una banda, en el vostre article del passat dia 2 d’agost, posàveu de manifest que, segons informació donada per Adif i Direcció General de Costes, dita via era només de “manteniment” i restaria tancada als passejants -a més d’haver-hi la corresponent senyalització que en prohibeix el pas, jo afegeixo-,...per una altra es dona el fet que totes les seves tanques resten obertes (¿¿¿???). Absolutament sorprenent i contradictori! -més encara, si tenim en compte que les obres ja fa moltes setmanes que van concloure.
I tanques obertes no solament les que et trobes de front al llarg del camí, sinó, també, les que menen d’aquest cap a la via del tren. Encara més sorprenent!!! Repeteixo: es que per ventura els senyors d’Adif han perdut les claus? A veure si ens aclarim, una mica de seriositat!
El camí obert entre Mataró i Cabrera per les obres d'Adif, on es prohibeix el pals vianants. Foto: ACN
Per la meva part ja he adreçat una pregunta a l’Ajuntament, obtenint el silenci per resposta (“normal”, vaja),... perquè trucant a “Adif” és autèntica loteria que et passin amb els responsables.
A veure, a fe de ser sincers, cal reconèixer que l’esmentada via -que a trams s’eixampla d’una forma sensacional, gairebé per encabir-hi un camp de futbol!-, no resulta precisament agradable per a dedicar-s’hi al passeig que diguem, doncs és d’una aridesa i grisor extremes, entre la seva terra de to de ciment i l’alterosa muralla de roques que s’ha aixecat a banda de mar, la qual, durant un llarg tram, tapa absolutament la visió d’aquest. La sensació d’estar travessant un camp de concentració no crec pas que pugui ser titllada d’exageració.
Però bé, a despit de ser aquest l’aspecte que en desprèn, no per això sembla desaconsellable tractar d’aprofitar-la per a la ciutadania en general, sense que per això perdi cap utilitat per ser, també, “via de servei”. I, en tot cas, amb tantes portes amb pany de que disposa, caram!, resulta ben fàcil tancar-les en cas de fort temporal, així com si s’han d’escometre obres de manteniment, no?
L'escullera per protegir els trens de les ones, i el camí que s'ha obert entre Mataró i Cabrera. Fotos: R. G.
He llegit, també, que el nostre Ajuntament, com és lògic i digne d’aplaudiment, no es resigna a deixar escapar aquest ús públic, de passeig, de la via. Ben comprensible, si, a l’altra banda de la costa, es evident el desastrós estat de l’estret sender paral·lel a la via del tren que arriba fins a Llavaneres -que, crec recordar, la CUP va proposar d’arranjar degudament.
No sé que se’n ha fet de tal encertada iniciativa......
De tota manera, Cap Gros, en el seu article del 8-11-18 (“Renovar les esculleres per poder caminar fins a Barcelona”), i contemplant el problema en tota la seva magnitud, ja incidia en el que ha de ser sempre l’objectiu final: dotar a tot aquest tram de costa d’un passeig degudament urbanitzat que, si bé en varis trams ja està constituït de fa temps, en d’altres -apart d’aquest que va de Mataró fins a Cabrera-, no té continuïtat absoluta (per exemple, el tram que va de Vilassar a poc abans del port de Premià, en que l’única solució és caminar per la sorra de la platja).
Per acabar -i pensant, per extensió, en un passeig marítim integral que contemplés tota la costa del Maresme (de Barcelona fins a la desembocadura del Tordera)-, apuntar que manquen moltes i complexes actuacions per tal de poder veure’l finalitzat, tota vegada que, apart del -ja apuntat-, deficient sender que va fins a Llavaneres, a la que superes Caldes d’Estrac i fins arribar a Calella, l’existència de múltiples túnels del tren exigeixen d’obres majors per tal de superar-los.
Mentrestant, tinguem fe i no defallim en la nostres més que fonamentades reivindicacions!