-

V. B.

Agàpit Borràs: 'No és cap llegenda urbana, hi ha testimonis i documents'

L'arquitecte porta més de 20 anys en la recerca de la sala subterrània de la plaça Gran, després que uns veïns l'alertessin de la seva existència

L'arquitecte mataroní Agàpit Borràs és l'home clau que ha motivat la recerca, des de fa més de 20 anys, de la sala subterrània que teòricament es troba al subsòl de la plaça Gran. Va ser al 1993 quan Borràs es va assabentar de la possible existència d'aquest espai. "El senyor Osarans, paleta, que llavors tenia 90 anys i estava ben lúcid, em va agafar pel braç i em va dir 'Agàpit, això era molt gros, arribava fins a la plaça Xica i tot'", recorda l'arquitecte. Osarans va ser una de les tres persones que van "descobrir" aquest recinte a l'any 1937, en plena guerra Civil, durant unes obres al paviment de Can Mogas, una botiga de queviures a la cantonada de la plaça Gran amb el carrer de Santa Maria. Els altres, segons el testimoni del paleta, van ser el senyor Montserrat, de la bodega que hi havia on avui s'hi troba l'estanc de la plaça, i el senyor Mas, propietari d'una botiga de gorres i barretines.

Borràs considera que la seva existència "no és cap llegenda urbana". "Sempre m'he cregut aquest testimoni, i a més té sentit que hi hagi una sala subterrània en aquest emplaçament" constata. L'arquitecte creu que el més probable és que el recinte, en ple rovell de l'ou de la ciutat romana i medieval, dati del segle XVI, quan Mataró es va emmurallar. "Era habitual quan això passava que les ciutats que comptaven amb convents, esglésies i edificis públics es dotessin de sales i de camins subterranis, com a magatzems o com a vies de fugida quan estaven encerclades per l'enemic", explica.  Hi ha diversos documents històrics que lliguen l creació d'aquests espais a la construcció de les muralles mataronines.

Borràs va liderar les primeres exploracions realitzades l'any 1993, quan Manuel Mas era l'alcalde, Salvador Milà el regidor d'Urbanisme i Carmina Benito, la de Cultura. Es van mitja dotzena d'intervencions, entre prospeccions, entrades a una claveguera de la plaça, i exploracions des de la botiga on teòricament hi havia l'escala, però no van donar resultats. 20 anys després es van realitzar exploracions geofísiques amb radar. "Les noves tecnologies ens permeten fer intervencions menys costoses i més eficients", constata Borràs. Com que en aquestes noves exploracions es van detectar anomalies per possibles moviments de terra, diumenge passat es va procedir a fer la cata. La troballa de restes romanes, però, ho ha aturat tot, i cal buscar noves estratègies per seguir la recerca.

Element dinamitzador
Borràs considera que la possible descoberta de la sala subterrània dotari de valor aquest espai del casc antic. "Si disposem d'una sala subterrània gran, i la podem lligar al futur equipament que es faci a Can Cruzate, hi tindríem un actiu molt important", destaca l'arquitecte mataroní.

Etiquetes: