Zona de l'Abanderado de Mataró, que es transformarà urbanísticament. Foto: R.Gallofré

Vern Bueno Casas

Així quedarà el solar de l'Abanderado a Mataró

600 pisos, 5.000m2 de locals comercials, un parc i el nou CAP, amb previsió d'inici d'obres l'any 2024

La reurbanització del sector de l’antiga Abanderado, al barri de Cirera de Mataró, comença a engegar motors. Aquest cop de veritat, després de prop d’una dècada d’estancament des que es va aprovar la primera versió del projecte. La modificació puntual del mateix, votada favorablement al Ple del mes de gener, permet seguir endavant amb els tràmits, amb la previsió que de cara a l’any 2024 hi comencin les obres. Al solar s’hi preveuen 600 habitatges en edificis d’entre 3 i 7 plantes, el nou CAP, un parc de 2 hectàrees, sol terciari i un equipament de barri.

El projecte previst es remunta a fa gairebé 20 anys, però s'ha encallat

Des que l’any 2010 Abanderado va tancar la seva gran fàbrica a la zona, el gran solar ubicat entre els barris de Cirera, Molins i Camí de la Serra es manté paralitzada i en desús. El projecte de construir-hi 600 pisos es remunta a l’any 2005, i sempre ha generat força controvèrsia entre els veïns, que temen una densificació massa extrema. La crisi econòmica i l’esclat de la bombolla immobiliària va aturar la construcció dels habitatges. El planejament urbanístic actual data de l’any 2014, i el 2019 es va modificar per a incloure-hi el nou CAP, que es construirà al costat de l’actual.

 

La nova modificació del sector preveu que hi hagi més locals comercials

En el ple de gener, celebrat la setmana passada, es va aprovar una nova modificació puntual del planejament, que segons el govern municipal representa una millora pel que fa a la seguretat, ja que elimina uns passatges interiors de les illes de pisos previstes inicialment. A banda, preveu usos terciaris a totes les illes, de cara a donar cabuda a negocis comercials i del sector serveis. “Per les característiques singulars de l’àmbit, donada la centralitat i la gran transformació que suposa, i l’evolució de l’economia i el model comercial els últims anys, s’ha determinat permetre usos terciaris a totes les illes donant major complexitat urbana i mixticitat d’usos”, assenyala l’Ajuntament en un comunicat.

Amb tot plegat, l’àmbit delimitat per la carretera de Cirera, la Riera de Cirera, el Tanatori i la ronda Frederic Mistral inclourà 600 habitatges, dels quals 126 seran de protecció oficial i 60 de preu concertat, repartits en edificis de planta baixa més 3 pisos i, puntualment, torres de 7 plantes. També hi haurà fins a 5.000m2 de locals comercials a les plantes baixes, així com un edifici per a locals, serveis i oficines darrere del CAP. La zona verda tindrà 19.000m2, i un altre equipament de barri, de 600m2, amb usos per definir.

  • Les notícies al teu Whatsapp
    Els titulars destacats de cada dia, directes al teu mòbil. Subscriu-te  al Whatsapp de Capgròs al 638 06 99 84 guardant-te el número a l’agenda i enviant-hi ‘Alta’, també pots trobar Capgròs a Telegram i subscriure’t als newsletters diaris de Capgros.com.

Els tràmits pendents

Els promotors mostren interès en el projecte, malgrat els retards

Fonts municipals assenyalen que, un cop feta l’aprovació provisional de la modificació del projecte, aquesta ha de passar per la Generalitat perquè hi doni el vistiplau. A partir d’aquí, caldrà fer el projecte de reparcel·lació i urbanització, abans que l’Ajuntament pugui començar a donar les primeres llicències als promotors. Si tot va dins dels terminis previstos, a mitjan 2024 es podrien començar a veure els primers moviments al sector. En tot cas, des de l’Ajuntament asseguren que, malgrat com s'ha allargat el projecte, els promotors estan molt interessats en tirar endavant les obres, tal i com s’està posant de manifest en la junta de compensació, organisme format pels propietaris del sector.

L'oposició hi veu "massa densitat"

ERC i Junt per Mataró es van abstenir en la votació de la modificació puntual del projecte. Els dos partits van coincidir en assenyalar discrepàncies respecte al planejament previst. Alfons Canela (Junts) va considerar que presenta molta densitat, cosa que el fa “massa feixuc”, a banda de veure problemes a l’hora de donar sortida a la gran quantitat de locals previstos per a comerços, restaurants i altres negocis. Francesc Teixidó (ERC) també va apuntar que “la densitat d’habitatges sembla excessiva” i, com Canela, hauria apostat per reduir el nombre de pisos, encara que fos compensant econòmicament els promotors.