Quan m’ho van dir fa dos dies no donava crèdit. La Latifa al carrer? Aquesta mediadora intercultural que ja fa 4 anys que dona servei als 3 CAP de Mataró de l’ICS, amb major nombre de persones migrades, una dona exquisida, de gran educació, responsable en la seva feina, que no té hores, que no sap dir que no... Doncs sí, no li volen renovar el contracte.
M’ho temia... De la manera que el nostre sistema sanitari ha respost a la pandèmia i especialment a la postpandèmia, més allà dels aplaudiments... No interessa. No en tenen prou a forçar la gent a apuntar-se a les mútues, després de permetre el desmantellament de l’atenció primària, després de no reposar els recursos dels que s’està despullant progressivament, després de no contractar els professionals que necessita, oferint condicions de treball mínimament dignes... Encara menys un recurs dirigit a les persones migrades!
Doncs no, no es tracta d’un recurs dirigit tan sols a les persones migrades. També als professionals que les atenen, si de veritat l’atenció a la salut volem que sigui per a tothom i amb la mateixa qualitat. El 90% d’un diagnòstic es fa a través de l’anamnesi, és a dir de la història, les preguntes i les respostes, la observació, l’escolta, sense oblidar, de segur, el contacte, la mirada i el somriure. Quan es troben dos persones de cultures molt distants, llengües diferents, valors diferents, conceptes de salut i malaltia diferents, també visió diferent de la mort, es creen amb facilitat mals entesos, desconfiança, por a no ser entès, por a faltar al respecte a aquell a qui es considera estar «a un nivell més alt» si se li diu «no ho entenc» o a bon compte si se li diu «no estic d’acord».
El CAP de Rocafonda exigeix mantenir la mediadora cultural
La mediació intercultural fa que flueixi la informació en els dos sentits, beneficia a uns i altres. Anar al metge amb la boca tapada o trobar un professional amb les orelles tapades, no beneficia ningú. Es fer trampa sanitària. Ja ho sabem. La mediació evita que es prenguin més comprimits del compte, que s’entengui la quantitat d’insulina que cal injectar-se, com s’ha de rentar una dona que acaba de parir, quins signes d’alarma ha de vigilar un pacient. Fa que els nens mengin el que han de menjar, i se’ls introdueixi poc a poc hàbits saludables. Fa que aquella dona que rebutja la cessària la pugui acceptar com un benefici per evitar mals majors, o que a través de la mediadora s’atreveixi a parlar de problemes conjugals o de signes de malaltia mental en un fill.
Fa por. Que no sigui el principi del final... No té sentit deixar els centres d’atenció primària de l’ICS sense aquesta figura. Si hi ha hagut alguna falta existeixen les sancions. La Latifa es massa valuosa per que se la vulguin treure de sobre. Tothom l’estima, tots els professionals la volen, està arrelada a Mataró, li agrada la seva feina i la fa bé.
Com a persona que he seguit de prop el funcionament del servei de mediació intercultural en salut a Mataró, que hi he treballat, que l’he impulsat, i que el vaig introduir ja fa uns quants anys, primer al CSM i després als CAP de l’ICS, almenys sé reconèixer una excel·lent mediadora. Això fa tuf de mort.
Anna Cabot. Pediatra jubilada. Associació de mediadors interculturals del Maresme / Mataró Acull