Traspassar el Miquel Biada a la Generalitat i convertir-lo en un centre específic de formació professional és una de les peces de l’operació per revitalitzar els cicles formatius de la ciutat que està més avançada. L’Ajuntament de Mataró compta en poder segellar una declaració d’intencions amb la Generalitat a partir de la qual comencin les negociacions per a la cessió.
El regidor d’educació Miquel Àngel Vadell explica que “volem convertir el Miquel Biada en el centre referent de la formació professional a la comarca i això passa perquè l’assumeixi la Generalitat, que és l’administració competent i qui en termes d’eficiència i capacitat de transformació és més potent”. En espera de les concrecions, doncs, la proposta és en ferm i és transformar l’actual institut, on es cursa ESO, batxillerat i cicles formatius en la joia de la corona de la capitalitat mataronina de l’FP. Vadell es mostra molt satisfet del treball consensuat que ha portat Mataró ha plantejar aquest pas important per un dels seus centres educatius més històric i emblemàtic.
Sense data, encara
La Generalitat, de fet, ja fa dos anys que va aprovar el decret que li permet d’absobir centres concertats o d’altres administracions com seria el cas de l’institut municipal mataroní. En certa manera des de l’aprovació d’aquesta possibilitat, el traspàs del Biada a la Generalitat era sobre la taula. Vadell prefereix no posar data a un traspàs que s’haurà de negociar i que en cap cas seria possible abans del curs 2022-23. Tampoc hi ha definit ni el futur de les línies d’ESO de l’actual institut (que podrien passar al seu veí, l’institut-escola Mar Mediterrània) ni si només acollirà cicles formatius en un futur. “Tots els detalls s’han de negociar amb la Generalitat i a nivell de planificació, hem de fer el que més convingui a nivell formatiu a la ciutat”, explica el regidor que garanteix que “una de les prioritats serà que es respectin els llocs de treball i els drets dels treballadors”. En són 128 al Biada.
“Ja som el centre de major tradició de formació professional i l’aposta per convertir el Biada en un centre referent de comarca és lògica”. Qui diu això és la directora de l’Institut Miquel Biada, Fàtima Prat, que assegura que “en tot el traspàs el que hi ha d’haver és una bona mirada de futur, que planifiqui bé el que fa falta i que tingui present l’evolució demogràfica i les necessitats educatives concretes”.
Interior de l'Institut Miquel Biada
Un operació també econòmicament necessària
L’operació mataronina per reforçar la formació professional és d’estratègia a futur, per a empoderar laboralment els joves de la comarca però a la vegada, també, té una raó econòmica subsidiària. Quan el govern municipal va anunciar que l’Ajuntament hauria de revisar el seu catàleg de serveis subratllant que aquells àmbits en què hi havia “serveis històrics” en àmbits en els que no es tenien les competències, el Miquel Biada i la formació professional van ocupar la ‘pole position’. Lligant l’operació de traspàs a la Generalitat, l’Ajuntament deixarà de mantenir el rara avis que suposa un institut de titularitat municipal.
El Miquel Biada suposa pel pressupost municipal un cost superior als 1,8 milions anuals que, si fructifica l’actual bona entesa, passaria a assumir la Generalitat. A partir d’aquí la negociació no serà segurament un camí franc. Hi entren elements com els drets laborals dels professors del Biada (que són treballadors de l’Ajuntament) o el propi edifici, a efectes patrimonials. Traspassar un institut no és com cedir un jugador de futbol a un altre equip i des de l’Ajuntament compten que pot ser un procés llarg amb elements com l’estudi de cada cas i cada perfil de treballador, que el poden perllongar. En tot cas, fent pública la intenció de traspassar el Miquel Biada perquè sigui la Generaliat la que lideri la seva conversió en centre de formació professional, l’Ajuntament consuma la primera “retallada” a un servei propi d’alt valor sentimental. I ho fa a consciència. Aquesta i la resta de serveis municipals susceptibles de ser “racionalitzats” s’estan intentant acordar amb el màxim consens polític.
Tota l’operació respecte l’FP també dependrà del fions d’inversió europea per valor de 45 milions d’euros: poden haver-hi peces de la reorientació de la formació professional que es puguin demorar sense ajuda de la UE.