La Sala Cabañes és casa seva, participant cada any en un espectacle des de, com qui diu, el dia que va néixer. Però acaba de posar un peu al teatre professional, i amb una repercussió que li pot obrir moltes portes: 50.000 espectadors ja l’han vist actuar a l’obra ‘Agost’, a la sala gran del TNC, on fa de filla d’Emma Vilarasau i de néta d’Anna Lizaran. I aquesta setmana s’estrena la pel·lícula ‘Blog’, on hi té un paper. Ella, però, es mostra conscient que el món de la interpretació és molt complicat i no perd el fil al 2n de Batxillerat a l’IES Miquel Biada.
Pel teu currículum, amb un munt d’obres a la Sala Cabañes i cursos d’interpretació, de dansa i de cant, devies tenir clar des de ben petita que volies dedicar-te a aquest món.
No, que va! Sempre m’ha agradat molt, però ho veia com una cosa llunyana i difícil. I ho és! Sembla, però, que les coses van sortint... Suposo que és estar en el lloc adequat en el moment oportú, perquè de càstings se’n fan molts, però que et triïn o no crec que depèn molt que compleixis exactament el perfil que busquen.
No tothom pot explicar que ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya i al costat d’actors i actrius tan coneguts.
Quan em van dir que m’agafaven no m’ho podia creure. M’ho va comunicar el mateix director, en Sergi Belbel. Vaig presentar-me al càsting com a experiència, vaig anar passant proves, i al final... I quan em van explicar que hi hauria actrius com l’Emma Vilarasau i l’Anna Lizaran encara vaig al·lucinar més.
Molts nervis, el dia de l’estrena?
Per sort vam fer unes quantes prèvies, en què hi vénen familiars i amics i van molt bé per anar polint detalls. Però la pressió de l’estrena hi és, ve molta gent important, els crítics... Al cap d’una estona vaig pensar que simplement havia de fer el mateix que durant els dos mesos d’assaig, i ara, a força de fer l’obra cada dia, em sento més segura. Ja no em tremola la veu!
‘Agost’ dura quatre hores. En això deus tenir més experiència que d’altres actors i actrius que hi surten, perquè havent fent ‘Els Pastorets’ cada any...
Em passen volant, però als altres també! I penso que al públic tampoc li sembla tant temps. El tercer acte és l’únic en què estic una bona estona sense sortir, però estem amb una altra actriu al camerino fent-la petar...
I no aprofites aquest temps per estudiar? Com t’ho fas, per combinar el teatre professional amb els estudis?
Certament, el més complicat d’aquestes setmanes és trobar el temps per fer els treballs i per estudiar. Però al camerino no vull estar pendent d’estudiar, encara em despistaria del guió!
L’any que ve, a l’Institut del Teatre?
Possiblement intentaré entrar-hi, però també m’agrada l’arquitectura i el disseny. Penso que és important tenir altres coses a més a més del teatre, perquè en aquest món de segur que hi ha moltes èpoques en què no et surt res de feina.
De moment a tu t’ha arribat tota de cop, perquè aquesta setmana s’estrena la que és també la teva primera pel·lícula com a professional, ‘Blog’.
Sí, hi tinc un paper secundari. És una pel·lícula que parla de l’amistat, de com se senten les adolescents... Una trama molt coral, amb set protagonistes i fragments gravats per elles mateixes amb una webcam. Va ser un mes de rodatge i penso que el resultat final és prou bo.
Doncs ja et puc fer la típica pregunta de si prefereixes el teatre o el cinema.
Trobo el teatre més especial, molt més proper, és la immediatesa i el contacte directe amb el públic. Tot i així, aquesta experiència del cinema també m’ha agradat molt.
Et seguirem veient a l’escenari de la Sala Cabañes?
I tant! Ja estem preparant ‘El soldadet de plom’, que s’estrenarà a l’abril.
L'actriu Clara de Ramon a la Sala Cabañes