Avinguda Jaume Recoder, hora del pati a l’antiga Escola Santa Anna. De cop, una allau de persones corren cap a la cantonada amb el Camí Ral. Ningú sap què passa. Era l’Àlex Casademunt, ex estudiant del centre que hi anava a veure excompanys. Quelcom habitual, però aquest cop tot era diferent. L’Àlex era un ‘triunfito’, un dels participants a Operación Triunfo, un ‘boom’ televisiu sense precedents a Espanya. Aquest mes s’ha celebrat el 15è aniversari del programa, amb una onada “remember” cap als seus protagonistes, com ara ell.
“OT no era com Gran Hermano, no hi havia vida privada, era treball en un centre d’alt rendiment”, explica Casademunt. Considera que l’èxit radicava en “la innocència amb la que vam entrar tots, no vam ser conscients del que estava passant”. “Des de les 8 del matí fins a les 20h no paràvem de treballar, i teníem el plus de fer el que ens agradava”, afegeix. El cantant explica que justament aquell any s’havia apuntat a un curs pont a Santa Anna per tornar a estudiar (tenia 20 anys), i que havia demanat un préstec de 800 euros per poder-lo fer. Setmanes després va descobrir que no necessitaria demanar més préstecs. “Vam fer molts calers, quan vaig entrar em van dir el que ens pagarien i jo feia números per comprar-me un cotxe... Res. Va ser desorbitat, no havia vist mai tants zeros al compte. Fa 5 anys tenia quatre cases i despeses de milers d’euros; vaig decidir posar cap i quedar-me amb el realment important per no patinar”.
“Em considero músic des que tinc ús de raó, però la indústria no em dóna el que vull actualment”
‘Posar cap’ ha estat un dels aprenentatges que no ensenyaven a l’acadèmia: “vaig passar-me anys en que si entrava a un centre comercial l’havien d’evaquar, entrava als reservats abans que ningú, m’arreglaven el cotxe el primer de tots... Tot va canviar massa; per sort, vaig saber mantenir els meus amics i les meves arrels aquí, havies d’estar molt centrat per no deixar-te portar per tot això”.
El cantant, però, es mostra desencantat amb el món de la música. “La indústria està malament; inverteixes diners i feina en preparar un disc i si a una discogràfica no li agrada un tema, es guarda a un calaix. Porto anys que no em convenç el que em donen, volen que faci versions, ‘electrolatino’, i no vull res d’això, sóc fidel al meu estil”, explica; i afegeix: "jo em considero cantant des que tinc ús de raó, arrel d'OT toco el piano, la guitarra, he composat més de 40 temes i alguns per a músics que sonen a la ràdio actualment". Tot i això, Casademunt afegeix que ara mateix “no necessito” la música per viure, així que “fins que no m’ofereixin alguna cosa que m’ompli, la música queda en un racó”.
Cada dia a 'Hora Punta' amb Javier Cárdenas
Actualment treballa a la TV i espera oportunitats al teatre. “Tinc dos projectes teatrals on espero a veure si em poden donar un bon paper i cada nit estic al programa de TVE ‘Hora Punta’ de Javier Cárdenas. La veritat és que em va molt bé”, desgrana. Casademunt reitera la importància de “guardar diners per quan vinguin èpoques dolentes”. “Vaig entrar a OT amb 20 anys, tenia quatre duros i me’ls gastava en una moto, no pensava en el dia després. Ara no, tinc 36 anys i estic estalviant també per una empresa que estic muntant. Sé que no m’anirà malament: treballo molt i això s’ha de notar, però tot amb seny”.