L'escriptor i director de cultura de l'Institut Ramon Llull Àlex Susanna va trencar, ahir a la nit, una llança a favor de la pintura realista catalana del segle XX. Aquesta ha eclipsada, al seu parer, pel renom d'artistes vinculats a les avantguardes com Miró, Dalí o Tàpies que han deixat en un segon terme a pintors com Nonell o Mir.
M'hauria agradat ser pintor, va confessar Susanna a l'inici de la conferència que va pronunciar a Can Palauet en motiu de l'exposició antològica de Jordi Arenes. L'escriptor va advertir que el concepte de pintura realista és excessivament simplista, però orientatiu per situar l'obra d'artistes com Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joaquim Sunyer o Francesc Gimeno, pintors que, a parer de Susanna, tenen un nivell inqüestionable.
L'obra d'Isidre Nonell, va explicar el conferenciant, és l'exemple que les fronteres entre el realisme i l'abstracció són pràcticament inexistents mentre que, de Mir, Susanna en va destacar el tractament de la llum especialment en l'època que va pintar en el camp de Tarragona.
Àlex Susanna també reconèixer la obra poc considerada de Francesc Gimeno, a qui va relacionar amb el fauvisme i al qual va comperar, a nivell literari, amb Josep Pla. Oposat a Gimeno està, segons Susanna, Joaquim Sunyer, el pintor noucentista per excel·lència.
L'escriptor va mencionar a d'altres pintors catalans realistes com Togores o Villar, així com també va referir-se a escultors com Malloll o Manolo Hugué. Segons Susanna, és en l'escultura on es poden trobar les obres més representatives del realisme.
