El gerent de Bóboli, Francesc Algàs, durant l'entrevista

Judith Vives

Algàs: 'El que té futur és el sector de la moda, no l’activitat industrial'

El gerent de Bóboli confirma que la intenció de l'empresa és continuar amb la seva activitat al polígon del Rengle.

És cert que Bóboli vol marxar de Mataró?
Nosaltres vam participar en un concurs que va organitzar l'Ajuntament de Mataró per adjudicar un espai terciari a dins del polígon del Rengle. I ens hem adonat que allà hi podem col·locar oficines i disseny, però que no hi podem posar activitat logísticia ni industrial. No hem renunciat al Rengle però estem obligats a cercar un espai logístic i industrial que allà no el tenim. Perquè on estem ara (a l'avinguda de Francesc Companys) les naus estan enfocades per indústria petita. S'ha encès el llum vermell dient que Bóboli se'n va de Mataró, però només estem buscant un espai per externalitzar algun procés industrial.

Un pas més en la deslocalització.
Estem parlant de dos tipus de deslocalització. La confecció ja està externalitzada des de fa molts anys; és un procés que va començar en fa quinze. Nosaltres treballem molt al Marroc i a l'Àsia. L'activitat industrial aquí és de coordinació, de planxa i logística. I encara que deslocalitzis, necessites uns grans magatzems per moure peces, i això encara ho hem de fer a Catalunya. Però el problema és que tota l'àrea metropolitana de Barcelona està saturada. Cada vegada hem d'anar més lluny. A Mataró aquest problema queda agreujat perquè estem limitats per la muntanya i el mar. La geografia és la que és i no hi ha espais. A més, aquí hi ha molta nau petita, amb empreses de set o vuit treballadors, i això ha configurat un teixit industrial específic.

El preu del sòl influeix.
És clar, el problema és el cost del sòl, perquè quan un bé és escàs puja de preu.

Es plantegen traslladar part de la producció al Vallès?
Estem en converses amb diversos promotors, però no tenim un pla definit. El que sí que és segur és que anirem al Rengle; en el pitjor dels casos l'estat major quedaria a Mataró, no marxarà la part del valor afegit.

I quin és aquest valor afegit?
El que no té futur és l'activitat industrial. Però no és casualitat que les cadenes de roba més important siguin espanyoles, Zara i Mango. El que té futur és la moda com a sector, i més amb la societat en què vivim, orientada cap al consum. La moda com a fenomen social i econòmic té un futur esplèndid. Ara bé, una empresa tèxtil que consideri com a valor afegit la fabricació, això és molt complicat. Si tens producte, canal de distribució, marca, un disseny reconegut i preus raonables, crec que es pot competir perfectament al mercat.

Dit així sembla molt fàcil.
És difícil donar unes regles generals, però la gent que intenta competir amb un producte de tota la vida i que no ha fet cap evolució, no té futur.

El futur passa per anar a vendre fora?
Això és un fenomen induït per la globalització. Si no ets capaç de vendre fora és que alguna cosa va malament.

El mercat intern ha quedat petit?
Jugar dins el teu país té un gran avantatge, perquè la proximitat cultural de cara al client te la dóna. Una empresa enfocada al mercat interior pot tenir aquest avantatge cultural davant els seus competidors durant força temps. Això passa a tots els mercats; si vas als Estats Units la majoria de marques són americanes. Però aquest avantatge es va eliminant cada vegada més. Una empresa que només ven a Espanya, a la llarga, quan el món es vagi fent més petit, acabarà tenint dificultats. Has de ser competitiu a fora.

Amb una bona marca?
El disseny és el cor del negoci, arribar a tenir un producte distingible per part dels clients.

I què passarà quan els xinesos comencin a dissenyar?
Ho passarem molt malament. Haurem d'intentar tenir marques més fortes que les seves. Per què han de ser ells més competitius si nosaltres també fabriquem a Xina i comercialitzem a Europa?

Com veu el futur del sector?
Veig canvis progressius, els preus aniran a la baixa, entraran nous mercats i nous operadors, com els xinesos o l'Índia. I es crearan noves cadenes, però resulta difícil de preveure un canvi revolucionari.

I com veu el futur del tèxtil a Mataró?
Quedaran les empreses amb valors afegits, però dins l'economia local, perdrà pes. Un factor de dinamisme és la creació de noves empreses, i no se'n creen, hi ha un factor de mortalitat molt important.

Etiquetes: