Raquel Verjano és una jove mataronina de 27 anys instal·lada als Estats Units des de l’estiu del 2013. Viu a Urbana, una ciutat propera a Chicago, a l’estat d’Illinois, on treballa com a mestra bilingüe en una escola de primària i paral·lelament cursa un màster online de BilingualEducation. “Vaig presentar-me a la convocatòria del programa del Ministeri d’Educació de Professors visitants a EEUU i Canadà a l’abril del 2013 i, després de proves i entrevistes, vaig aconseguir treball com a mestra a una Elementary school”, explica. Aquell mateix agost va començar a viure-hi i a treballar com a mestra dins del programa dual d’aquesta escola. Després de 3 anys, la seva aventura és a punt d’acabar.
Com és el teu dia a dia?
Arribo a l’escola a les 7:30h del matí. Els nens entren a les 8:15hfins a les 15h i tenim una pausa de 45 minuts per dinar. Un cop marxen ens quedem un parell d’hores més a l’escola, i després vaig al gimnàs. Al final del dia, o bé em poso a estudiar o miro una sèrie mentre continuo fent feina, contestant correus o corregint. És un no parar.
Com valores l’experiència?
Molt enriquidora, tant a nivell personal com professional. He après moltíssim durant aquests anys treballant en un altre sistema educatiu i convivint amb persones d’una societat ben diferent de la nostra. Al principi em sorprenien moltes coses i em costava acceptar certes maneres de fer, però això em feia valorar els meus costums. He tractat de quedar-me amb el millor de cada cultura i societat.
Què t’ha sorprès del país?
Una de les que coses que més m’afecta és el nivell d’hores de dedicació i competitivitat laboral. Això et fa tenir una vida social més limitada i més estrès. També sobta com de malament mengen, les estratègies de l’escola per controlar els nens (reforçant el comportament a partir de recompenses contínues com ‘stickers’ o punts) o la quantitat de gent que va a l’església els diumenges.
Quines diferències has notat respecte a la vida a Mataró?
Sortir de treballar i trobar-te amb els amics per desconnectar o tenir els caps de setmana més lliures. Aquí el temps social és més limitat per la quantitat de feina i, a més, el temps que fa sobretot a l’hivern amb temperatures sota zero et fa tenir poques ganes de passejar. Una altra diferència és el treball en equip a l’escola. Aquí es fan poques reunions d’equip o de nivell, a part dels claustres. També destaco que no hi ha quasi petit comerç i que s’hagi d’agafar el cotxe per anar a tot arreu.
Alguna anècdota?
Cada matí, abans que la directora del centre faci els “anouncements” (anuncis) del dia pel megàfon, hem de posar-nos dempeus i dir en veu alta el “pledge of allegiance” jurant la bandera dels Estats Units d’Amèrica!
Què trobes a faltar de la teva ciutat?
Trobo a faltar la platja, el bon ambient i el caliu de la gent. El fet de poder anar a passejar i a comprar pels carrers, sense necessitat d’haver de desplaçar-te a un centre comercial o supermercat. També poder fer un cafè o una cervesa en alguna terrassa del centre de Mataró i, per descomptat, el bon menjar!
Tens previst tornar a Mataró?
Després d’aquests anys, ara ja torno a Mataró el proper mes de juliol. Se m’acaba el visat per poder continuar treballant aquí i, per tant, toca tancar un cicle i tornar a casa amb la família i els amics. Els meus plans de futur són continuar treballant com a mestra d’anglès dins de la borsa d’interins, terminar el màster i continuar viatjant i coneixent món.