Si l’Oca de Mataró no existís algú l’hauria d’inventar. Per onzena vegada en tretze anys, la capital del Maresme va tenir alternativa popular, oberta, gratuïta i compartida per ballar l’inici de l’any que tot just havia començat. Una edició de les més massives de l’Oca, aquesta Operació Cap d’Any que estrenava quarta generació de joves al capdavant. L’organització té previst fer-ne balanç els propers dies.
Mataró va entrar al 2024 consolidant l’Oca com la seva Festa Major de Cap d’Any. La Plaça de Santa Anna es va omplir a vessar durant bona part de les més de cinc hores de festa durant les quals no hi va faltar la música a tot drap ni les ballaruques del personal. L’anècdota de la vetllada va ser un plugim entre empipador que semblava voler saludar amb sarcasme l’any de les restriccions per sequera.
Talment com si fos una nit de Les Santes, l’Oca ja viu de la tropicalitat maresmenca i sense coberta de cap mena planteja dos escenaris i una barra. Una exèrcit de voluntaris fa possible aquesta festa de la que en van tornar a gaudir des de famílies a joves d’edat o esperit. L’escenari principal va disparar, amb els discjòqueis Dubmas i Amab, tot el catàleg de clàssics i un ventall realment obert de músiques: des de ballables de fa dècades a músiques de Les Santes com el Bequetero o el No n’hi ha prou!, cançons d’ara o d’abans, algunes de més maquineres i d’altres de maluc generós.
Només amb la incertesa que el plugim, que ni tan sols sortia al radar, pogués esguerrar el pla i amb l’organització posant-hi el coll, les primeres hores del nou any es van consumir amb rapidesa i a l’hora de tancar la parada el darrer reducte encara omplia bona part de Santa Anna. La festa havia començat, de fet, a la plaça de Santa Maria on hi ha tanta gent ara per veure les campanades que a aquestes els costa de fer-se sentir correctament.
Un carro amb música va dur la concurrència a la plaça on ja els esperava tot el muntatge. So, volum, llum i moltes ganes compartides de festa. Un format simple i guanyador. Totalment consolidat. En uns temps com aquests, que sovint per les entitats tot són traves dificultats, que hi hagi Oca i que sembli que sempre n’hi hagi d’haver és un bon horitzó pel Cap d’Any dels mataronins.