Andreu Veà i Baró (Barcelona, 1969), Doctor Enginyer en Internet, és un dels grans experts mundials en l'origen de la Xarxa. L'any 2005 va publicar La historia oculta de Internet', la seva tesi doctoral. Treballa a la universitat de Stanford (California) i serà aquest cap de setmana a la fira Innovatic de Mataró
A La historia oculta de Internet desmenteix que l'origen de la Xarxa sigui militar.
La llegenda diu que Internet té l'origen en una xarxa que havien construït els americans ideada per sobreviure a una possible hecatombe nuclear. Aquesta explicació, a còpia de repetir-se, s'ha convertit en un mite. La realitat, però, és que l'origen d'Internet rau en Arpanet, una xarxa nascuda en l'ambit universitari nord-americà.
Quin és el futur que ens espera?
Es difícil de predir. Portem 37 anys però tot just estem començant, i cada dia ens sorprenem dels avenços que aconseguim. Està clar que les aplicacions multimèdia via Internet estan pujant molt i ho faran encara més, el tràfic d'arxius multimèdia ha crescut notablement en els darrers anys. Avui dia però, encara que sembli increïble, el tràfic més gros és l'SPAM o correu escombraries, que ocupa el 80%.
Com es pot controlar l'SPAM?
Internet es el paradigma dels sistemes oberts, tancar-lo és com posar portes al camp. S'està intentant posar sol·lució al tema, però es difícil canviar el motor d'un avió mentre vola
Televisió, ràdio, DVD, Internet... tot convergirà en un sol aparell?
És possible, però la idea de televisió alternativa, amb accés a la xarxa, fins ara sempre ha fracassat. La televisió és passiva, l'espectador només pensa en seure i veure que li dónen; Internet, en canvi, és proactiva, requereix la teva atenció. Són dos conceptes diferents.
Els catalans sabem fer servir bé Internet?
El principal problema és que ens falten PC, el número de llars amb terminals d'accés encara és molt reduït, només el 50% respecte al 78% d'EUA. Encara no hem aconseguit entendre l'ordinador com un electrodomèstic més. És una qüestió cultural, l'única sol·lució és esperar el canvi generacional, que es facin grans tots els nanos que gairebé han nascut amb un ratolí a la mà, i que no sabran viure sense ordinador.
Què es pot fer des de l'adminstració per trencar amb la fractura digital?
Es podrien fer programes, promocions, ja fossin públiques o amb ajuda del sector privat, perquè les famílies tinguessin accés a ordinadors a preu reduït. A comunitats autònomes com el Pais Basc s'ha fet, i amb força èxit. També hauriem d'aprendre a comprar ordinadors segons les nostres necessitats. Els últims models són molt llaminers, però potser una família mitja no necessita tanta tecnologia per poder treballar i accedir a Internet. Cal informació neutre, sense interessos comercials pel mig.
Quin paper juguen avui dia els portals d'informació i comunicació i cap a on evolucionaran? Poden ser una alternativa real als mitjans tradicionals?
La gran avantatja d'Intenet és que democratitza la informació. Qualsevol persona, sense gaires recursos, pot publicar. Aquesta llibertat total porten a una part negativa, i es que la veracitat d'aquesta informació pot quedar una mica en entredit. Per aquest motiu, les capçaleres importants, com El País o La Vanguardia, també s'han guanyat la confiança dels internautes en la seva versió digital. Enmig de tot plegat, ha aparegut el fenomen dels blogs, que encara faciliten més que qualsevol persona publiqui informació a la xarxa. En nombroses ocasions aquests blogs han aconseguit atreure públic que abans llegia grans capçaleres i s'han convertit en una alternativa real. El temps de les persones és finit, han d'escollir entre llegir un mitjà o un altre, i molts ja van directes als blogs.
Com afecta a la societat la sobresaturació d'informació que corre per la Xarxa?
Patim el que anomeno una infoccicació, un excés d'informació. Cada cop que apareix un nou mitjà de comunicació, hem d'aprendre a interpretar-lo, però encara no en sabem. El dia que aparegui algú capaç de marcar unes certes pautes i d'ajudar els usuaris a navegar per trobar el que busquen, serà considerada una persona molt important.
Es poden elaborar polítiques de participació ciutadana a través d'Internet?
Tècnicament ja és possible, però manca una llei que marqui les normes del procés. Seria molt útil i evitaria, per exemple, que jo hagués de tornar a pagar els 27,44 dòlars que em va costar votar per correu des de San Francisco a les darreres eleccions autonòmiques.
L'enginyer en Internet Andreu Veà