Can Palauet aplega el bo i el millor, alhora que el més desconegut, del treball de l'infatigable creador Jordi Arenas. Malgrat que la majoria d'obres responen a períodes de joventut i aprenentatge, és allà on es pot gaudir del millor Arenas «artista». Un excel·lent dibuix realista d'un guant de boxa ens parla ja de la seva capacitat de dibuixant, que es fa palesa en el seguit d'apunts, retrats, notes... que hi són presents. Igualment en pintura sorprèn la gran capacitat per crear ambients i personalitats. Deturar-se en la cezanniana Jugant a la platja és un plaer, com fer-ho en els apunts de l'Ajuntament en plena guerra i molt especialment en certs retrats i els intensos autoretrats. És aquí on està més viu el sentiment nat d'artista. Neguitós, agosarat, vibrant, la pintura de Jordi Arenas assoleix uns criteris que segueixen actualment plenament vigents.
br>
El fet que gran part de la seva producció fos d'encàrrec, tant particulars com en l'art religiós, limita la seva llibertat compositiva. Un bon exemple són les peces exposades al Museu. Correctes sempre. Exactes en formes, proporcions i colors. Però demostratives en excés del domini de l'ofici (pintor) i amb mancances en l'ànima (artista). Potser per això el millor està en els apunts i les peces de petit format. Curiosament és al Museu Arxiu on trobem un acurat punt d'equilibri amb la presència d'exhaustius esbossos per alguns dels seus treballs.
Una antològica, per tant, ben escollida i presentada que ens permet aprofundir en el fer pictòric d'aquest important artista.
Pere Pascual és crític d'art
