Anuari 2020: les lliçons de l'espai públic

L’espai públic, entès com els carrers i les places que comparteix en el seu ús la ciutadania en el dia a dia, també està en un moment de crisi i canvis en el trànsit d’aquest 2020, per més que vingui de temps enrere i sigui una aposta de recorregut. Per una banda, hi ha l’aposta urbanística compartida a nivell mundial per ciutats més amables, transitables a peu o en bicicleta, més verdes i on el cotxe perd protagonisme en favor del vianant. De l’altra hi ha el propi concepte de l’espai urbà com quelcom compartit i que per tant cal tenir-ne cura entre tota la ciutadania. Un àmbit, aquest darrer, en el que a Mataró ha estat notori i fefaent un retrocés o paultatina degradació de l’estat de l’espai públic, fruit de l’incivisme puntual però també d’una certa deixadesa o poc manteniment.

La insatisfacció amb l’estat de la via pública és unànime

Una part important d’aquest farciment té a veure amb els propis serveis de neteja i recollida de la brossa que a la ciutat ja va entrar en crisi el 2019 amb l’extinció de l’antic contracte i que aquest 2020 ha presentat com a novetats per una banda l’important dispositiu especial de neteja i desinfecció d’espais, àrees de contenidors o equipaments per prevenir el contagi de Covid-19 i de l’altre la carta als Reis plena de bones intencions que és el nou plec amb el que a inicis de 2021 s’ha de licitar el nou contracte. 

Com acaba sent el servei i si millora la percepció de netedat de la ciutat amb el nou adjudicatari sí que és matèria de l’anuari 2021. Tot i que el que ja s’ha aprovat (perquè és una taxa depenent d’aquest nou contracte) és una important pujada del preu ciutadà que es paga pel servei de les escombraries, que puja un 17,5% en un moment d’ofec de les economies domèstiques. 

1. Fa falta manteniment i civisme

Per què l’espai públic està deixat o directament degradat a la ciutat de Mataró, en molts casos? Doncs per acció i omissió, podria dir-se. Per acció de la gent que és incívica i no cuida el que és de tothom, sigui per vandalisme o mal ús d’espais o equipaments. Per acció, en alguns casos també, de fenòmens pertorbadors com el mateix Gloria o altres ventades i temporals. Però també per omissió. La deixadesa denota que l’acció sobre l’espai públic no està sent prou efectiva. Manca manteniment i marge d’intervenció sobre desperfectes puntuals per més que des del Govern es negui la major i s’atribueixi al Gloria i el confinament l’endarreriment de la posta a punt de la ciutat. 

2. Consta transformar espais concrets

L’aposta per una ciutat més verda i amable amb el vianant, que aposti pel transport rodat (en bicicleta o patinet) i miri de limitar la mobilitat en cotxe ha fet un salt qualitatiu endavant en un 2020 en què s’han començat a implementar des de carrils bici en espais com les rondes a ampliacions provisionals de voreres. Una de les apostes estrella havia de ser el tancament al trànsit rodat de la Riera que s’ha intentant implementar en tres tongades, essent fallides les dues primeres amb no pas poca polèmica, ja que el Centre ha seguit amb cotxes fora d’horari i la regidora Núria Moreno va arribar a atribuir-ho a la “mala sort” de tenir les pilones avariades. 

3. Els nous sectors en boga

L’espai urbà està en transformació i és en determinades zones de Mataró on es nota més aquest canvi de fisonomia. En són exemples dins el Camí Ral, que ha aprovat un nou planejament urbanístic i que vol ser l’artèria potent que connecti el districte TecnoCampus i el Centre o el Rengle, on se segueix desenvolupant tot el sector. Al cantó oposat de la ciutat, 2020 també llega una declaració important amb la qual l’Ajuntament es fa seu el discurs i la tasca de l’Associació de les Cinc Sénies i es proposa de revaloritzar, potenciar i incentivar tot l’espai agrari de la ciutat (més d’un terç del terme municipal) com un gran actiu de servei a tota la ciutadania des del punt de vista ambiental, paisatgístic o agrícola.