Després d’un primer any pandèmic que va tendir a la desertització cultural, Mataró ha recuperat el carrer aquest 2021. No ha estat un any normal i les normes i protocols de la Covid, juntament amb les seves anades i vingudes, han obligat a promotors, entitats i ajuntaments a reinventar-se per no perdre un segon any seguit. En aquest context, la vida pública ha tornat de manera versionada, adaptada. Encara pandèmica.
Hi ha hagut molta vida pública que no s’ha pogut recuperar, com la revetlla de Sant Joan, els grans actes de Les Santes, els Reis o les processons però a l’altra banda de la balança es va poder fer Fira tancant-ne el recinte, la Festa Major va comptar amb una programació descentralitzada, la polèmica mesura d’entrades a un euro, algunes sessions cancel·lades i apostes i instantànies que es recordaran com l’espectacle ‘Únic’ amb Llibert Fortuny i les figures fent dotze passis o els focs descentralitzats de forma extraordinària i disparats de quatre punts diferents de la ciutat.
LA FOTO: Sant Jordi, a l’abril, sense parades de roses d’entitats al carrer, va ser la primera cita festiva que es va reinventar. A la foto, la Fogonada, reformulada com un espectacle. Foto: R.Gallofre
Sant Jordi, Carnaval, festes diverses són alguns dels altres elements que han buscat la complicitat d’un públic àvid de recuperar els rituals que fan avançar el calendari. Per norma general, els mataronins han agraït l’aposta per mantenir el tremp i la cultura. I també el sector propi, els artistes i intèrprets, que han vist llum al final del túnel.
El torn d'entitats i festivals
El Maresme és terra de festivals, sobretot quan fa calor. En un any que en molts aspectes era un ‘any 1 després de Covid’, la comarca ha vist des del fenomen de masses del Canet Rock a la consolidació a Mataró del Festival Nosaltres de l’Ajuntament i Clack o les primeres evidències que la Presó pot ser un espai excel·lent de la mà del Panòptic o el Galaxy Network Exhibition Fall 2021. També el festival ‘2 Terços’ s’ha estrenat per reivindicar l’espai agrari de la ciutat de Mataró o els diferents municipis locals s’han abraçat als seus respectius emblemes i apostes per brandar la idea que, amb responsabilitat, la cultura a més de necessària també pot se segura.
LA FIRMA: Recuperació incompleta
Elisenda Triadó
Membre del Festival Panòptic
El sector cultural va tenir pèrdues del 70% en recaptació i assistència el 2020 (SGAE; CoNCA). Aquelles activitats que requereixen presencialitat -arts escèniques, música en viu i sales de cinema- van ser les més perjudicades. Cal esperar, encara, les dades de recuperació de 2021.
Durant aquests dos anys la reinvenció del sector ha sigut constant: activitat online, reserva d’entrades anticipades, canvis d’aforament, actes reprogramats, protocols d’entrada… tot acompanyat del reclam #culturasegura. En aquest temps hem descobert que, en alguns casos, l’experiència digital no podrà substituir mai la física; que, si no pots fer servir unes entrades gratuïtes, millor cancel·lar i que algú altre ho pugui gaudir; però també que sense algú al seient del davant la pel·lícula es veu millor (els baixets ho trobarem a faltar).
Tot i així, la gran perjudicada del sector és la cultura popular i de base. Si són les bases sòlides les que permeten aguantar una gran estructura, esperem que la cultura de proximitat -també la més precària-, sigui capaç de recuperar-se de l’impacte de la pandèmia: associacions, espais autogestionats, petits festivals o llibreries, bars amb música en directe, centres socials, etc. Sense aquest teixit, el sector cultural trontolla.
La cultura popular no pot concebre’s digitalment i li ha costat adaptar-se a la idea d’“aforament”. La seva naturalesa és l’espontaneïtat, l’acumulació de persones i saltar-se les normes; conceptes poc de moda en temps de Covid. Les Santes 2021 no van poder ser cap d’aquestes tres coses, però sí que van ser un espai de retrobada. Sí a fer Festa Major sempre, malgrat les circumstàncies, però amb la promesa que puguem tornar a gaudir-la caòticament.
El 2022 serà un any de recuperació, un estat al que tristament ja s’ha acostumat el sector cultural, amb la necessària ajuda de les institucions. Esperem que sigui una recuperació econòmica però també de forma, per tornar a viure caòticament festivals, museus, platees i tot el que ens fa trobar-nos.