Fa un any de la constitució del nou govern municipal i Mataró continua amb els mateixos problemes amb els quals va acabar la passada legislatura. No s’ha produït una millora en els principals reptes, ans al contrari, ens trobem amb un projecte esgotat que no és capaç d’impulsar la ciutat.
Neteja, seguretat, cohesió de la ciutat, impuls del comerç, habitatge i mobilitat són qüestions recurrents on el govern s’absté de prendre decisions per no molestar, aplicant allò de qui dia passa any empeny. Un govern clientelista que pensa a acontentar la gent i no en polítiques transformadores. No hi ha projecte.
Vam iniciar el mandat amb la manera de fer, fil per randa, del manual socialista a la ciutat. Pujada d’impostos d’un 8% un cop passades les eleccions, després de la congelació dels mateixos en els darrers dos anys de la legislatura anterior. Aquest cop amb l’aval del PP i Junts per Mataró.
La gestió diària de la ciutat no millora. Els delictes i la percepció d’inseguretat continuen sent un problema, la neteja i la recollida de brossa a molts punts de la ciutat és completament insuficient, la política d’habitatge estèril, per no dir inexistent, la gestió de la mobilitat, ineficaç, amb la plaça de les Tereses i entorns, completament col·lapsada, el carril bici pendent d’una revisió i un desgavell al centre fruit de la improvisació, en són exemples. Continuen sense millorar dues àrees cabdals com són el servei de llicències i el suport al comerç de tota la ciutat. D’altra banda, un creixement basat en el totxo, propi dels anys 80 o 90, a uns preus desorbitats, no és la solució. La Torre Barceló, “El Monstre”, n’és el màxim exponent.
A altres àrees de responsabilitat municipal, la gestió és manifestament millorable. L’endarreriment en la cessió del terreny per a la construcció d’un hospital sociosanitari, el tancament de l’hospital de Sant Jaume, decisions poc debatudes i arbitràries sobre les restes de Ca la Madrona i la manca d’inversió en cultura són fruit de polítiques erràtiques.
Segueixen sense resoldre alguns temes que semblen enquistats, com ara el solar de “El Corte Inglés”, però ara amb una demanda contra l’ajuntament on li reclamen 24 milions d’euros, una quarta biblioteca a la part alta de la ciutat, la necessitat d’un palau d’esports de primer nivell, obrir el debat sobre la necessitat d’una estació d’autobusos per descongestionar la plaça de les Tereses o la manca de polítiques específiques pels barris de Cerdanyola, Rocafonda o el Palau, són mostres de no afrontar els problemes quan toca.
En la gestió de personal de l’Ajuntament, ens trobem un problema molt greu, que sembla no tenir aturador. Vam començar coneixent una sentència que condemnava a la companyia municipal d’Aigües de Mataró a pagar 1 milió d’euros per un litigi que fa anys que durava, vam continuar amb una investigació de l'oficina d’Antifrau de Catalunya en un cas de possible assetjament laboral i represalies, una investigació de la fiscalia per possibles contractacions irregulars i una condemna a l’ajuntament a pagar una indemnització de 49.000 € a una treballadora, tots ells casos relacionats. Darrerament, també un conflicte obert amb la policia municipal, que fa molts anys que està latent i el govern no és capaç de resoldre.
L’Ajuntament de Mataró és una institució que s’ha de prestigiar i els treballadors, grans professionals, que cal defensar. Des d’ERC ens preguntem qui hi ha al comandament de tot això. Aquesta manera de fer, té conseqüències en els serveis que rep la ciutadania i la qualitat de vida de tots.
Tenim un govern que s’ha especialitzat a defugir les responsabilitats i culpar altres administracions, en lloc de liderar solucions i ser capaç de crear sinergies de treball. Una ciutat amb un pressupost de prop de 200 milions d’euros i 130.000 habitants ha de tenir més iniciativa.
Mataró és una gran ciutat amb un enorme potencial, on val la pena viure. Cal comandar-la amb més respecte i eficàcia. L’acció de govern de la ciutat s’ha de regir per principis i pràctiques que busquin garantir una administració pública íntegra i responsable, i alhora eficaç, orientada a satisfer les necessitats i els drets dels seus habitants. Governar per a la ciutadania i no pel partit, amb una mirada a llarg termini, menys electoralista i més responsable.