La futura seu del Tecnocampus està a un pas mes de ser una realitat després que el ple aprovés provisionalment el pla especial de l'Illa d'equipaments del Rengle. CiU i el PP es van abstenir en la votació d'aquest pla que assigna els usos i estableix les condicions de parcel·lació, edificació, ús i gestió del Tecnocampus. Amb l'aprovació d'aquest pla es podran iniciar els moviments de terres previs a la construcció de l'aparcament subterrani.
El regidor de CiU, Antoni Valls, va justificar l'abstenció del seu grup adveritr del risc de l'aposta del govern municipal en el sector de les noves tecnologies: «el govern fa una juguesca de futur molt arriscada, caldria apostar també per temes més generalistes», va dir Valls, qui també va suggerir que una part dels 43 milions d'euros que s'invertiran en el Tecnocampus «podrien servir per atendre a la rehabilitació de barris i a fer plans de xoc en altres àmbits».
En la mateixa línia el portaveu popular, Paulí Mojedano, va manifestar la disconformitat dels populars davant el fet que el Tecnocampus «sigui la única aposta de la ciutat». Mojedano també va criticar la manca de planificació d'un model universitari i va criticar el govern per planificar nous barris -en referència a la futura reurbanització del Rengle- «sense haver estudiat la necessitat d'equipaments». El popular va insistir en la necessitat de revisar el Pla General.
L'alcalde, Joan Antoni Baron, va defensar que la ciutat «necessita apostes contundents i fortes», va dir. Baron va insistir en que es vol «una economia diversificada on es primi el coneixement i la innovació».
La primera pedra del TecnoCampus es podria col·locar a finals de febrer, en un acte que podria comptar amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla.
D'altra banda, la Fundació Tecnocampus ha contactat amb una sèrie d'empreses de base tecnològica a instal·lar-se a les naus industrials del polígon de Vallveric com a mesures provisional mentre no es construeix l'edifici definitiu del Tecnocampus al Rengle.