El civisme és un element clau per millorar la qualitat de vida i preservar i enfortir els valors democràtics, i el capital social, un valor a potenciar per fer que millori el funcionament de la societat. Són les conclusions dels experts que dijous, dia 22, van participar a la primera de les conferències dins el cicle sobre “La democràcia en l’àmbit local”, organitzada pel servei de Participació de l’Ajuntament. La conferència, que va aplegar una vintena de persones a la Nau Gaudí, va comptar amb la participació del catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny i el responsable de temes de participació de l’Ajuntament de Barcelona Ramon Nicolau, entre d’altres.
Bilbeny va reflexionar sobre la incidència que té el civisme en la societat actual, un civisme que actualment “no s’enfoca en el sentit que tenia tradicionalment de construcció política sinó de reacció contra mostres d’incivisme”. Segons Bilbeny, cal “conscienciar la ciutadania i els responsables públics, administracions i entitats, que val la pena treballar pel civisme”. “No només hi guanya el conjunt de país, sinó cada particular que troba més qualitat de vida i un reforçament dels valors democràtics”, va afegir el catedràtic d’ètica, que en declaracions als mitjans també va recalcar l’important paper que l’escola i la família tenen en la promoció del civisme. En aquest sentit, va apuntar el fet que algunes ordenances o mesures que apliquen els ajuntaments i altres administracions “poden arribar a ser contraproduents i fins i tot incíviques”, ja que amb un excés “de reglamentarisme” que no vagi acompanyat amb una educació des de l’escola i la família “no arreglarem res”.
Per la seva banda, Ramon Nicolau es va centrar en el paper que les associacions tenen en la societat i va plantejar com un dels reptes actuals el d’enfortir aquest “capital social”, entès com l’entramat d’entitats i relacions que ajuden a fer funcionar la societat. “Cal que aprofitem aquest capital social i entre tots el fem més fort”, va explicar Nicolau. El secret, segons el responsable de participació de l’Ajuntament de Barcelona, no és tant el promoure la creació de noves associacions sinó potenciar l’associacionisme i, sobretot, fer que les entitat “aprenguin a treballar amb sinèrgies i ajudes mútues”. “Molt sovint una associació no pot mantenir un ateneu o un casal però pot compartir aquest local amb d’altres entitats, i si es comparteixen espais i projectes s’enforteixen les xarxes socials”, va reflexionar. Per això, creu Nicolau, les administracions han “d’acompanyar els projectes però no protagonitzar, imposar o usurpar-los”. “De vegades a cada associació que es presenta a una subvenció se li dona una mica d’ajuda econòmica però això fomenta que es divideixin”, va dir Nicolau, que és més partidari de crear xarxes i federacions i promoure la coorganització de festes de barri, de programes per a joves, o d’accions d’atenció a dones maltractades. “Són coses que no cal que faci l’administració sola sinó que poden cooperar els sectors públic i privat, si és fa amb afany de servei públic”