Els cantaires de la Missa de les Santes hem rebut, a mitjan juny, un comunicat on se’ns informa que “s’ha cregut oportú comptar amb la participació d’un Cor estable i la participació d’uns representants del Cor popular de Les Santes habitual”. Es diu que les mesures són excepcionals, “només per aquest any”, i el signen l’Administració i els Directors de la Missa de les Santes. El cor popular, fidel i voluntari, no n’havia sabut res abans i la mesura ha generat malestar en alguns cantaires, que s’han sentit bandejats.
Precisament aquest any n’ha fet 50 d’ençà que Jordi Arenas va dirigir per primer cop la Missa de les Santes i en va posar les bases per a la interpretació actual. Arenas va acceptar dirigir la Missa de Mossèn Blanch amb algunes condicions: havia de ser el poble qui la cantés i s’havia de començar a assajar aviat, per tal de garantir la qualitat.
Missa de les Santes. Foto: R.Gallofré
La Missa de les Santes és, sens dubte, una peça singular. Molts pobles celebren un ofici per la seva Festa Major, i, per fer-lo més solemne, contracten un cor que canta una Missa determinada. En el cas de Mataró, la Missa és pròpia, només es pot interpretar a Santa Maria el 27 de juliol, i el cor és popular. Per això l’any 2010, quan la Generalitat va declarar festa patrimonial d’interès nacional Les Santes de Mataró, va fer especial esment, a més de la família Robafaves amb els nans i el ritual de la dormida, a la Missa de Glòria de Mossèn Blanch.
Té un gran valor des de tres punts de vista: religiós, musical i tradicional. És una missa, un acte litúrgic, que ha costat molt de poder celebrar. El Vaticà la va prohibir perquè no era prou austera i molta gent va intervenir (el cardenal barceloní Salvador Casañas, el sacerdot mataroní Josep Recoder i, molt probablement, el confessor del Papa Pius x, el cardenal Vives i Tutó, llavanerenc educat a Mataró) per aconseguir el privilegi papal que la fes possible. És una obra musical de prou valor, amb ressons operístics que els musicòlegs han subratllat. Si se n’ha conservat la partitura és gràcies a Marià Ribas, que, en esclatar la guerra civil, la va amagar. I és un acte popular i tradicional, ja que és el poble qui la canta, any rere any. Jaume Ayats, en l’Estrena de l’any 2014, deia que “la tradició és la voluntat de construir la continuïtat”. I és aquesta continuïtat la que els mataronins hem construït al llarg del temps.
Són aquests tres aspectes, i no només un o dos, els que fan d’aquesta Missa el que és, patrimoni del poble, que la canta, l’escolta, l’oeix, la reivindica o, fins i tot, la ignora. Esperem que el 2022, amb la majoria de la població vacunada i la pandèmia erradicada, sigui altre cop el cor del poble, v voluntari i fidel, qui la canti. Ho devem a Mossèn Blanch, a Josep Recoder, a Marià Ribas, a Jordi Arenas... i a tants i tants cantaires i devots de les Santes, Ens ho devem, mataronins.
Glòria a les Santes!
Un grup de cantaires de la Missa de les Santes