Arriba al departament de Salut en un moment de retallades.
Hi ha un retall del pressupost del 10% a tots els departaments, i en el cas de la sanitat és molt complex perquè som una tercera part del pressupost de la Generalitat. I ens hem trobat amb un decalatge de dèficit d’uns 850 milions d’euros que haurem d’anar absorbint. Els ajustos s’hauran de fer reduint la despesa, perquè sinó no tindrem capital per pagar el que fem. Ara toca reorganitzar, garantir la qualitat i poder pagar el que tenim, aquesta és la nostra prioritat.
Quines mesures proposen per ajustar la despesa?
Primer, simplificarem tota l’estructura de l’administració sanitària, tant central com territorial, i simplificar tràmits burocràtics. Això és important, perquè seria inútil exigir esforços als professionals i ciutadans si la pròpia administració no fa esforços d’austeritat. A nivell professional també haurem de recuperar el tema de la productivitat. El nostre sector no ha tingut EROs massives i hi ha una línia per continuar en aquest criteri, a canvi de parlar de productivitat. Paral·lelament toquen mesures en la prestació de serveis. I més que qüestionar tot el pla d’inversions per als propers anys, el que s’haurà de fer és frenar i endarrerir projectes, obres i nous equipaments.
Com afectarà aquest fre al projecte de la Llar Cabanellas, les obres del qual es preveien per al 2012?
Jo diria que en aquests moments les noves inversions són el que menys ens preocupa. Ens preocupa per poder mantenir el que tenim, pagar els salaris als professionals, mantenir les instal·lacions i no haver de traslladar la pressió als ciutadans amb menys serveis. Les inversions estan totes en fase de revisió però no són una prioritat en marxa i concretament la Llar Cabanellas està en fase de revisió i de forma immediata no tindrà una resposta.
Com percebrà l’usuari aquestes retallades?
Volem que la retallada afecti el menys possible el nivell i qualitat de les prestacions i això vol dir que hem de fer una revisió interna. Per començar, volem incrementar la capacitat de resolució de l’atenció primària, per frenar els fluxes de pacients cap a les unitats d’hospitalització que són les que consumeixen més recursos.
I això com es farà?
Ampliant el tema de diagnòstic, analítiques i proves. Tenim un aliat que és la digitalització de les imatges. Reformant el concepte d’atenció primària, dotant-lo de recursos per fer de filtre i evitar el col·lapse a urgències i hospitals. Aquí els professionals i ciutadans ens hi ha d’ajudar. S’ha de recuperar la relació de confiança entre el professional i el pacient, si el metge creu que no calen proves, el pacient no pot exigir. Un altre tema és la reordenació dels serveis d’atenció especialitzada més complexos, com ara els serveis d’oncologia d’alta complexitat, que haurem de concentrar.
Perquè?
Al darrera hi ha un equipament i uns professionals amb un cost de manteniment, quan més ho concentrem, més incrementen les garanties d’atenció i de qualitat. Si un ciutadà de Mataró s’ha de desplaçar a Can Ruti, ha de tenir la garantia que hi va perquè allà es concentra la massa crítica, l’expertesa i el coneixement. No podem tenir a totes les comarques tots els hospitals d’alt nivell.
No es posa molta pressió a l’assistència primària?
Aquesta reforma no permet pensar en el mateix model d’atenció primària que fins ara. Cal valentia de reordenar els rols professionals. Aquí, el desenvolupament de les noves tecnologies són un gran aliat, tant la recepta electrònica que permet alliberar professionals d’infermeria; i l’historial mèdic compartit, que evitarà proves repetitives. Els sistemes de digitalització d’imatges podran connectar amb l’especialista de l’hospital i donar resposta al ciutadà.
Es degrada l’atenció pública per què l’usuari opti per l’assistència privada?
És totalment al revés. No ens qüestionem canviar el model de cobertura universal gratuïta i de qualitat de la sanitat pública. Però volem mantenir la doble cobertura perquè si tota aquesta gent accedeix als CAP o centres hospitalaris, incrementarà les llistes d’espera i rebrà pitjor atenció.
Quin paper ha de tenir l’Hospital de Mataró en el mapa hospitalari català?
L’Hospital de Mataró és un hospital de referència. El seu pressupost és de 83 milions d’euros i en 7 o 8 anys ha incrementat un 85%. S’ha aprofitat un moment de bonança per ser hospital de referència comarcal. I no només com a Hospital, sinó també els CAP, i les àrees sociosanitària i de salut mental. Al Maresme hi ha un cert equilibri d’atenció integral. S’haurà de garantir que el que ja ofereix i el seu finançament.
La Fundació TIC Salut amb seu a Mataró quina paper jugarà?
La Fundació Tic Salut juga un paper clau com a partner i aliat amb el departament de Salut en el desplegament de la recepta electrònica, l’historia compartida, i la digitalització de les imatges.
Mataró creat grau d’infermeria, com valores el fet?
Ho valorem positivament perquè tot i els processos d’aprimament no parlem de retallar professionals, i el col·lectiu d’infermeria encara té un recorregut d’ocupació, tan a la xarxa pública com a la privada. També hi ha un relleu generacional i necessitem que es consolidin les noves promocions.
-