Arcadi Oliveres, president de Justicia i Pau i professor universitari, va destapar ahir estadístiques, relacions polítiques i vincles econòmics per tal de descriure el poder dels Estats Units en la conferència Despullant el nou imperi a la biblioteca Pompeu Fabra, en el marc de la presentació de l'Agenda Llatinoamericana 2005. La presentació de l'agenda estava organitzada per Justícia i Pau, el Grup 3r Món, la coral Primavera per la Pau i la llibreria Robafaves, a més del suport de l'Ajuntament de Mataró. A més de la conferència, l'acte va comptar, a més, amb les actuacions musicals de Genís Mayola i Primavera per la Pau, que van interpretar cançons de Víctor Jara i fragments de la Misa Campesina de Nicaragua, entre d'altres.
En la seva intervenció, el president de Justícia i Pau va dividir en quatre fronts la lluita contra el poder imperial dels Estats Units: l'econòmic, el financer, el militar i el cultural. Oliveres va començar parlant del poder econòmic del món occidental, on hi ha molts diners en mans de grups reduïts de gent, i va remarcar que les cinquanta empreses més potents del món tenen més poder que els 160 països més pobres i que General Motors mou més diners que tot Polònia. El president de Justícia i Pau va comentar els lligams d'algunes empreses transnacionals amb la dictadura de Mobutu Seseseko al Congo i en la reconstrucció de l'Iraq.
Seguidament, Oliveres va recordar la campanya a favor de l'abolició del Deute Extern del març de l'any 2000 i la vigència de la reivindicació: el tema encara no s'ha resolt: l'any 2002 els països del Tercer Món van pagar en concepte del deute 5,5 vegades més del que el Primer Món va enviar per ajuda al desenvolupament, va explicar. Aquestes dades, encara són més dures en el cas d'Amèrica Llatina, que en aquest intercanvi paga 27 vegades més del que rep.
Pel que fa a l'aspecte militar, el professor d'Economia a la UAB va criticar que amb el pressupost de Defensa dels Estats Units es pugui aportar durant nou anys el pressupost anual que la FAO creu necessitar per eliminar la fam al món. En un àmbit més proper, Oliveres va afirmar que amb la despesa militar espanyola d'un dia es podrien alimentar dos milions de nens durant un any. Oliveres va referir-se també a l'imperi informatiu que aconsegueix crear un pensament únic i una dictadura cultural que porta a què a tot el món es coneguin elements culturals nord-americans, mentre això no passa amb Xina o el món àrab. Per últim, Oliveres va donar una sèrie de consells per tal de combatre aquest poder imperial, a través de participar en el teixit associatiu i estar ben informats sobre el que realment passa.
Jordi Planas, un dels impulsors d'aquesta agenda que va començar-se a editar el 1992 a partir d'una iniciativa del bisbe Pere Casaldàliga que pretenia veure el món amb les ulleres dels empobrits, va explicar que la publicació volia ser plural, participativa i transformadora. Actualment de l'Agenda Llatinoamericana se n'editen més de 50.000 exemplars en trenta edicions diferents. De l'edició catalana se'n fan sis mil còpies.
